Arriben les festes nadalenques, període de descans, de ser amb la família i amics al voltant d’una taula, de viatjar a prop o lluny,  i de consumir, i consumir molt. Si, el consum forma part de les festes nadalenques. Tot ara està impregnat del consum i la seva febre. En aquest context, les empreses venen (no se si més que mai, depèn), contracten més treballadors (lamentablement per un període) i l’activitat econòmica s’impulsa arreu.

Les ciutats i els centres s’omplen d’activitat, de població anant i venint, de vida. De tota manera, ja no és el que era en Nadal. Les rebaixes continuades, el Black Friday, el Green Friday i tots els Fridays que pensem estan desconcentrant els períodes, en una voràgine  de compra continuada, impulsada per a les plataformes on-line, que han transformat el panorama. El consum de productes té dos afectacions en termes econòmics i d’impacte: una pel mateix comerciant, que pot ser local o no; i dos, indirectament per a les empreses productores e intermediaris del productes en qüestió, que poden ser d’aquí o no. Per tant, el consum pot tenir més o menys impacte territorial en funció del comerç, la seva magnitud i tipologia, i els productes comprats.

D’altra banda, el consumidor, òbviament, respon a diferents tipologies. En tot cas, la proliferació de canals de comercialització i l’enorme competència han fet créixer la sensibilitat als preus de la demanda, la qual cosa, ha pressionat a la baixa els preus de tot tipus de productes (aliments “nadalencs” a part). Es produiran les corredisses per trobar els regals desitjats, en una cursa trepidant a la cerca i captura dels mateixos. Per tant, és obvi que el consum generarà economia però la generació pot ser diferent. I es aquí on vull arribar al final. A curt terme no tinc res a dir. Però a mig terme (o pot ser en el curt, perquè no) hem de començar a pensar en un altra consum, i ho dic de veritat. Un consum sostenible, basat en productes propers i diferent, més en qualitat que quantitat.

Pensem-hi perquè en uns moments de recolliment sentimental val la pena que pensem en el planeta i en les generacions futures. Encara que a tots en agrada consumir el que vulguem i quan ho vulguem això té un cost. Un cost pot ser no monetari ara, pot ser no internalitzat.. però un cost. Portar les mercaderies i els productes de fora origina un consum de recursos immens. I sabem des del naixement (bé millor dit una mica més tard) que només hi ha un planeta. Consumim responsablement i no només en uns períodes concrets, no malbaratem, no comprem per comprar. Estem disposats? No ho tinc clar …

Catedràtic d’Economia i director del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili.