Avui 18 de desembre del 2019, vespre previ al 19. Dia de futbol, del clàssic, de tsunami i espera. Avui tindria moltes coses de les quals escriure, moltes. A l’ambient es viu el Nadal. Tradició i consum. Reflexiono i sé que tota tradició es manté si respon a una realitat, a una necessitat, que sap adaptar-se als canvis de sensibilitat i culturals. El solstici d’hivern marca el moment en què el sol reneix, es tornaran a allargar els dies. Celebrem el fet de renéixer, la renovació, la Nativitat, els nous temps que s’albiren. Els temps ja no estan canviant, el nou any que naix ja és aquí, els temps ja han canviat.

Fa pocs dies hem viscut el fracàs de la “cimera pel clima”. Hem vist com els estats han prioritzat els interessos a la vida del planeta. El vell desordre es resisteix a morir. Alhora hem constatat com neix una nova sensibilitat vers el medi ambient i la natura. Una Nativitat que anuncia una nova relació amb el món i qui l’habita. Els nous temps són aquí.

Totes les tradicions hauran d’adaptar-se als nous temps o moriran. La nostra relació amb la natura, amb el paisatge i amb l’entorn, amb els animals han d’adaptar els nous valors que ja són.

Fa uns anys vaig defensar al Parlament la pervivència dels bous, com a tradició a les terres de l’Ebre. Em va semblar raonable prohibir les corrides amb tortura i mort de l’animal. Alhora manteníem els correbous en nom d’una tradició. Els que vam participar sabíem, que pagava la pena fer un avenç concret i esperar que la tradició fos capaç d adaptar-se a noves sensibilitats socials i culturals o morir… morir de mort natural. Recordo que vam parlar d’un període de 20 a 30 anys. No fa tant, els temps acceleren.

Hem vist com dies passats membres de Vox, algun representant de la dreta reaccionaria i alguns ramaders passejaven la seva prepotència i els seus errors (i horrors) pels nostres pobles, per festes amb Bous: Reivindicaven la “Tradició”.

Doncs bé, és hora de dir-ho: Si la tradició representa un vell mon on la virilitat, el masclisme, la xenofòbia, el maltractament es nega i amaga, aquesta no és tradició. Si Vox i la dreta reaccionaria representa aquesta tradició, aquesta tradició mereix morir. Que ho sàpiguen. Ho dic amb tota la convicció, si la tradició és Vox i la dreta reaccionaria, aquesta tradició ja no és tradició… És reacció.

Pot fracassar una cimera però inevitablement neix una nova sensibilitat, una nova cultura, reneix un respecte entre les persones, especies i el seu entorn.

Prompte arribarà el moment en què la gent reclamarà, reclamarem referèndums per tal de decidir sobre una festa cada vegada més qüestionada, que ja hem vist en mans de la incultura i la reacció. Els bous moriran per reacció.

Una Nativitat anuncia un Nou Món.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.