Diumenge 13 de desembre, els amics de XarxaEbre: Vicent Pruñerosa, Juan Carlos Fibla, Sílvia Figueras i Marc Martínez, m’inviten a una tertúlia per a parlar sobre “que entenem per democràcia” al seu programa de ràdio emès per internet i que es pot escotar després per IVOOX. Les noves tecnologies tenen aquesta peculiaritat, qualsevol grup de persones inquietes, constructives i crítiques poden fer escoltar la seva veu, les seves idees, el seu pensament. En un món cada cop més global i homogeni sempre hi haurà una espurna que brilli sobre la foscor, una espurna que dóna veu a aquelles persones alternatives que cerquen altre vies diferents dels canals habituals para expressar els seus pensaments.

Curiositats a banda, la nit abans del diumenge vaig als Cinemes d’Amposta a veure la pel·lícula “El Joker”, interpretada fabulosament per l’actor Joaquín Phoenix. Certament, no sé si vaig per inspirar-me per al debat del diumenge a XarxaEbre o és que sempre m’han fascinat aquesta temàtica de pel·lícules de temàtica psico-ficció. El fet, és que “El Joker” no em va deixar indiferent i em plantejà una sèrie de preguntes difícil de contestar, com per exemple: si la democràcia va cap un societat cada cop més dividida entre rics i pobres?, si la societat del futur estarà separada entre una oligarquia que té els recursos econòmics i el poder enfront una immensa majoria de plebeus que viuen com poden, marginats del sistema sense dret a cap privilegi? En definitiva, si ens espera un futur en què les democràcies seran simplement oligarquies corruptes on només els elegits seran dignes de gaudir dels béns i serveis i la resta de la població mal viurà per les grans urbs del planeta . No seria d’estranyar que llavors “els Jokers” de torn siguin els herois d’aquella classe marginada o oblidada. Per cert, pensant-ho bé ! No cal anar al futur per trobar casos així, per exemple: el mític traficant de cocaïna colombià, Paco Escobar.

Tornant a la tertúlia de Xarxaebre, en aquesta vaig tenir la sort de compartir taula de debat amb tres persones meravelloses, inquietes i progressistes del territori, cadascuna amb els seus punts vista sobre la democràcia, l’empoderament de la gent i la participació ciutadana en les Institucions Públiques. Amb les idees molt clares exposaven els seus pensaments des de vessant diferents, la qual cosa donava una certa llum d’esperança en aquest territori bastant carlista i monocolor en el món polític. Elles eren Isa Castell de l’Espai de Reflexió de la Sénia, Fanny castell de Fem Poble d’Ulldecona i Eva Amposta alcaldessa de Pinell de Brai. Tres grans dones, activistes i a la vegada tertulianes. El cert, que durant el programa de ràdio amb el cafè americà que em va prepara Juan Carlos em recordava a estones a aquella iniciativa que va crear el filòsof i pensador anarquista- hedonista, Michel Onfray, anomenada tertúlia filosòfica de cafè. Una iniciativa que intenta promoure el pensament alternatiu i filosòfic a una gran majoria de la població que normalment no pot accedir per les raons que siguin.

Per acabar, només recordar el lema que tenen els amics de XarxaEbre en la seva pàgina web: Debatre no ens fa por. En poques paraules tota una declaració d’intencions en una època on les idees brillen per la seva absència i en què molta gent roman callada per por a represàlies o simplement no tenen llocs on poder expressar-se.

Economista.