Des de fa uns anys, hi ha diverses campanyes d’educació per al desenvolupament que tenen una intenció molt lloable, que no deixa de ser valenta: que fem un consum responsable. Fixa-t’hi tú, quina cosa!

Imagineu-vos quina heroïcitat, amb la matraca de cada dia, en les mitges parts de la programació televisiva, a les parades d’autobús, per internet, per mòbil… En fí, per terra, mar i aire, ens volen convèncer de comprar, comprar, comprar, com si no hi hagués un demà. I hi ha massa gent que entra a la roda de la targeta de crèdit i de gastar massa. Ens mengen la bola fins al punt que arribem a oblidar que el compte corrent està potser massa escurat.

I, sense quasi adonar-nos, ens deixem enlluernar per anuncis amb cantarella en anglès o francès, ens deixem emportar per la voràgine compradora. Són els cants de sirena que pretenen que naufraguem en la immensa mar del consum.

El fabricant malèvol de la Caseta de Xocolata ens vol enllepolir per després fer-nos presoners.

Però, des de diferents punts de vista, opinadors, ONG, associacions de consumidors, i fins i tot l’ANC, també ens proposen que fem un consum responsable, ètic, de proximitat i solidari en l’àmbit de l’alimentació, el medi ambient, la moda, la telefonia, l’electricitat i el gas, etc.

De fet, ens ajuden que arribem a ser conscients que cada dia els drets de milions de persones es vulneren a causa dels nostres patrons de consum, principalment els de les societats que vivim en països d’allò que en diuen “desenvolupats”.

Aquestes entitats ens conviden a practicar una vida senzilla, austera, gràcies a la qual podrem tornar a gaudir de valors i experiències que no estiguen relacionades amb el consum. I, encara que no ho paregue, el seu discurs va calant, sobretot en la gent més sensibilitzada, més informada, més oberta als canvis, diria jo. I, molt important, imprescindible: en els i les joves, en les futures generacions.

Però, la gran majoria encara no ens adonem del gran poder que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre el planeta si som capaços de d’enfocar el nostre consum cap als interessos propis i de la Humanitat en general.

És molt important no caure en les llepolies a què ens conviden per entrar a la Casa de Xocolata del consum, perquè aquest, en bona part, contribueix a contaminar el medi ambient, perjudica les condicions de vida de milions de persones, sobretot d’aquell 80% o més que al món viu en la pobresa. I amb això també contribuïm a la nostra pròpia pobresa, a la contaminació del medi ambient i a la dependència del capitalisme.

Ja han aconseguit que ens acostumem a passar el temps amb entreteniments sofisticats o carregats d’adrenalina, que causen estrès, que contribueixen a la nostra idiotesa, que generen residus i, damunt, ens escuren la butxaca a base de bé. Consumim i gastem sense pensar gaire i això ens fa més esclaus.

A més, traslladem aquest model de vida a la infància. Pareix que ja no sabem xalar amb els més menuts de la casa en una bona passejada, pegant xuts a una pilota o bé explicant-los contes. L’aliment afectiu.

Pareix que estiguem oblidant com gaudir del nostre temps lliure, dels plaers senzills de la vida, a vegades tan senzills com practicar el silenci, respirar, descansar, jugar, ballar, passejar, llegir.

Allò tan fàcil de jugar per jugar amb qualsevol cosa, en qualsevol lloc, allò que fèiem quan érem menuts, que era entretenir-nos amb qualsevol cosa, pareix que ho haguéssem oblidat.

Hi ha una altra forma de viure i gaudir del nostre temps lliure, que aprofundeix valors com el respecte, la solidaritat, la convivència, la senzillesa o el contacte amb la natura.

És tan fàcil de fer, però hi ha tanta propaganda perquè adoptéssem hàbits de lleure que tinguen cost econòmic! Hi ha tant de soroll ambiental que, si no en desconnectem, ni que sigue una mica, acabarem dins de la Casa de Xocolata, farts de llepolies, enganxats a l’electrònica, amb la butxaca buida i amb l’encefalograma pla.

En definitiva, fem el que ens done la gana, sapiguem desconnectar i gaudim de la vida, perquè no cal tant per a viure.

Bon Nadal i, sobretot, gaudiu dels petits plaers de la vida, que són de bades!

Filòloga.