Des de sempre, les sirenes de les policies, bombers i ambulàncies han estat missatgeres d’una emergència (és a dir, un succés o accident sobrevingut, o una situació de perill que precisa d’una acció immediata). Des de fa molt anys, la previsió del risc, materialitzada en el telèfon d’emergències 112, ha introduït en la nostra societat aquesta cultura, i els plans Ventcat, l’Inuncat, Neucat, etc, ens alerten de possibles situacions d’emergència per fenòmens naturals o climàtics.

Les emergències per l’acció de l’home han assolit el màxim exponent amb l’emergència climàtica, declarada el passat 28 de novembre pel nou Parlament Europeu, i pregonat per la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com a targeta de presentació per a la 25ena Cimera del Clima que va començar dilluns a Madrid i es clourà el proper divendres 13.

El Plaseqcat (Pla de Seguretat Química de Catalunya) funciona des de 2007, integra i articula els plans locals de risc químic, el més important i antic dels quals és el Plaseqta, de Tarragona, que va començar a redactar-se el 1987, aleshores depenent del govern central i transferit a la Generalitat a principi dels anys 90. A partir d’aleshores, la Generalitat va començar a fer simulacres, incorporant progressivament la població en els exercicis. La instal·lació de sirenes per avisar la població en supòsits d’emergència, ja fa més de deu anys, ha consolidat aquesta cultura de prevenció i de convivència amb instal·lacions de risc.

Hi ha altres emergències clares com el PENTA (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona) però que sembla estar amagat, i d’altres que encara no estan clarament identificades, reconegudes i tipificades. L’emergència social, per la pobresa creixent i la misèria a Catalunya (i Espanya), com denuncien Càritas i la Creu Roja, entre d’altres entitas.

També hi ha emergència democràtica, que afecta a tos els poders. Vox és a les Corts, el tancament de webs sense autorització d’un jutge (el 155 digital),… en són exemples. Respecte al poder judicial, les sentències, recursos, les hòsties de la justícia europea n’alerten; ignorar la resolució d’Amnistia Internacional o les peticions de l’ONU respecte als presos polítics, els acomiadaments per baixes justificades,…. O la persecució al president Torra per la policia espanyola.

Tot això per no parlar del perjuri que van fer tants declarants al judici de la vergonya, com l’expresident Mariano Rajoy, i que la fiscalia no en diu res. Vergonya és també que el Tribunal de Comptes, que va empaitar (i ara ho fa a diversos catalans) i obligar a l’expresident Mas (entre altres càrrecs de la Generalitat) a pagar uns milions pel cost de la consulta del 9N, mentre que no persegueix l’ex president Rajoy per haver pagat amb diners públics 60.000 milions d’Euros pel rescat de la banca, quan va dir públicament que no costaria ni un euro als ciutadans.

Bé, ens centrem en l’emergència nuclear. Fa un parell de setmanes el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, va denunciar que en 32 anys no s’hagi actualitzat el PENTA, i això que dos anys després del darrer simulacre hi ha haver l’incendi del reactor de Vandellós, que va portar al seu tancament. A més d’obsolescències, com avisar per fax, hi ha totes les deficiències que es van denunciar en el simulacre de 1987.

És a dir, que des de llavors, cap govern espanyol ha fet res sobre aquest tipus d’emergència. I això que anualment s’aproven pressupostos d’uns 1.700 milions d’Euros (l’exercici de 2016) per la sensibilització, millores dels plans, perfeccionament dels mitjans i procediments d’alerta…. A més de les queixes dels alcaldes i les reclamacions del Síndic, crec que tots els ciutadans hem de reclamar la immediata actualització del PENTA i un exercici amb participació de les poblacions. Els sis flamants diputats s’han d’involucrar i donar explicacions a la ciutadania, alhora demanar-les al govern espanyol.

Periodista.