L’exposició Passat, present i futur de la maçoneria a les Terres de l’Ebre, que va tenir lloc el passat cap de setmana a Mora d’Ebre, ha servit posar d’actualitat aquestes organitzacions i n’han fet pales el gran desconeixement que en te la nostra societat.
Envoltades d’un gran misticisme i d’un ritualisme que desperta gran curiositat, la maçoneria vol donar-se a conèixer com una eina que treballa per una societat més fraternal, habitable i justa, trencant amb la imatge negra dels maçons.
Sorgits de les antigues organitzacions gremials dels constructors de catedrals, a partir de finals del segle XVII han buscat sense èxit un lloc a la societat a través del simbolisme, els rituals i les practiques iniciàtiques, substituint la maçoneria operativa per la maçoneria especulativa.
Segons Albert González, Venerable Mestre de la lògia Gallard de Josa, “a la maçoneria és més fàcil sortir que entrar. La política partidista i la religió estan prohibides en les nostres reunions” .
Respecte a l’hermetisme i la discreció de la maçoneria, explica que, ”és producte de les prohibicions i persecucions de les dictadures del món. Tot i que no desvetllem algunes de les nostres practiques, no tenim poder absolut sobre el món, ni guardem secrets universals, ni practiquem rituals satànics. Les pel·lícules i la literatura han contribuït a la confusió.
Personatges ebrencs com Marcel·lí Domingo, però també universals com molts dels presidents dels Estats Units, l’expresident de la República Francesa François Mitterrand o l’expresident xilè Salvador Allende, músics com Mozart o Beethoven i actors com John Wayne o els còmics Laurel i Hardy, van pertànyer a diverses lògies maçòniques.