La creativitat és un dels pilars fonamentals del nostre decàleg a Les Moles. I és que, si soc sincer, me considero més creatiu que cuiner. La cuina és, innegablement, la meua gran passió, però el que realment m’apassiona del meu ofici és la capacitat i l’oportunitat que me brinda de somiar, d’imaginar, de crear. A mi m’encanta anar a dinar a restaurants tradicionals, estos tan bons de tota la vida, a menjar un peix ben fet, o una bona paella. Però jo, com a cuiner, si hagués de fer sempre el mateix, segurament ho acabaria deixant.
El que realment m’apassiona del meu ofici és la capacitat i l’oportunitat que me brinda de somiar, d’imaginar, de crear
Ser creatiu vol dir ser un cul inquiet, però ser un cul inquiet vol dir, almenys en el meu cas, desordre, caos. Vol dir que hi ha un flux d’idees i pensaments que resten temps i ordre al meu dia a dia. Per posar-vos un exemple, si algú analitzés la taula del meu despatx, se’n faria creus! Medicaments, monedes, papers, llapissos sense punta, mostres de plats, llistes de coses, notes, notetes, agendes. Tinc cinc agendes en paper, a banda del Google Calendar! I no és que les tingue perquè soc una persona ordenada i meticulosa. Tot el contrari. Les tinc per poder separar coses, per no perdre’m en el caos més absolut que seria portar una sola agenda.
En este sentit, avui vull parlar-vos d’una relació que pot sorprendre a alguns: la creativitat i el TDA. Sí. El Trastorn per Dèficit d’Atenció. Sovint, el TDA se percep com una dificultat, una barrera que complica la concentració i l’organització. No vos negaré que en molts casos no ho sigue. Tot i això, la realitat és que moltes de les persones que el pateixen solen ser enormement creatives i a mi el projecte de Les Moles m’ha permès trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra. No sé si és un peix que es mossega la coa, si una cosa porta a l’altra, ni tan sols puc afirmar si, en el meu cas, podrien existir l’una sense l’altra.
Se diu que les persones amb TDA tenen la capacitat de pensar de manera diferent, d’aportar solucions innovadores i d’enfocar els problemes des d’angles que la majoria de la gent no se planteja. Esta manera de veure el món, més lliure i desordenada, mos permet fugir del pensament lineal i explorar opcions que els altres no veuen. Si ho pensem bé, esta és precisament la definició de la creativitat: veure el que ningú més veu, inventar el que encara no existeix i, sobretot –així ho veig jo– creure en el que sembla impossible.
Quan parlem de creativitat, tendim a associar-la amb el talent innat o amb la inspiració. Però jo crec que, en realitat, la creativitat és més una qüestió de perspectiva
I això me porta a una reflexió més àmplia. Sovint, quan parlem de creativitat, tendim a associar-la amb el talent innat o amb la inspiració. Però jo crec que, en realitat, la creativitat és més una qüestió de perspectiva. És la capacitat d’obrir-se a noves possibilitats, de permetre’s el luxe de fallar i de no tindre temor a l’imprevist. I això és una cosa que les persones amb TDA fem constantment. Els nostres cervells no segueixen un camí recte; van saltant, zigzaguejant, trobant connexions entre idees aparentment sense relació, del tot deslligades per al que s’ho mira des de fora. Però és que la creativitat no és un camí recte, sinó que és un viatge ple de corbes i, sovint, les millors idees naixen justament en els llocs i moments més inesperats…
creativitat, diversió, investigació, passió, perseverança, proximitat, raïls, rebel·lia, singularitat, solidaritat, sostenibilitat, tècnica
