Hi ha paraules que, almenys als pobles, sempre han estat bàsiques: respecte, dignitat, convivència. No són només grans conceptes; són maneres de fer que hem après de petits i que tenen a veure amb com ens tractem i com vivim junts. I tinc la sensació que últimament, sobretot en la política municipal, aquestes paraules no sempre ocupen el lloc que els pertoca.
No sabria dir exactament per què passa. Potser hi tenen a veure les xarxes, potser la pressa per opinar de tot. O potser, en alguns casos, el fet de saber perfectament a qui es fa mal quan es diu segons què, i dir-ho igualment. El que és clar és que s’ha anat normalitzant una manera de fer que fa mal: jutjar ràpid, parlar sense mesura i buscar el soroll, encara que pel camí s’endugui persones que només intenten fer la seua feina.
La política municipal és la més propera que hi ha. No és una idea abstracta ni un debat llunyà. És la que et trobes al carrer, a les botigues, a les festes majors. Aquí no parlem de càrrecs, parlem de persones amb nom i cognoms, amb família, amb feina i amb vida més enllà de la política.
Governar un poble no és fer teories. És escoltar problemes reals, prendre decisions difícils i assumir que mai plourà a gust de tothom. És donar la cara cada dia, encertant a vegades i equivocant-se d’altres, però sempre amb la voluntat de fer-ho el millor possible. I això, encara que no sempre es vegi, pesa.
Per això no hauríem d’acceptar que la crítica es transformi en atac personal, ni que la discrepància serveixi d’excusa per faltar al respecte. Discutir, opinar i no estar d’acord forma part de la política i de la democràcia. Però hi ha línies que no s’haurien de creuar mai.
Quan la política deixa de ser una eina per millorar el poble i es converteix en un espai on tot s’hi val, tots hi perdem. Perdem confiança, perdem convivència i perdem aquella manera de fer tan nostra, basada en la bona fe i en el respecte mutu.
El preu humà de governar un poble existeix. I no és petit. Mereix, com a mínim, respecte.
Perquè hi ha una idea senzilla que no hauríem d’oblidar mai: les persones no són el problema, la dignitat no es discuteix, i el respecte hauria de ser sempre el punt de partida.
Meritxell Faiges Albiol
Regidora de Sumem per l’Ampolla – Junts
