Ara que s’apropen les eleccions municipals sentirem a parlar de sondejos d’opinió, i Amposta no serà una excepció, de fet ja portem unes quantes campanyes que hi són presents. Els estudis demoscòpics es basen fonamentalment en enquestes encaminades a saber les necessitats de la gent i les seves inquietuds i preocupacions per tal de saber quin és el comportament humà davant els reptes de futur per tal que les formacions que els encarreguen obtinguin el resultat desitjat.
Això és en clau interna i els que les encarreguen, els guarden gelosament perquè són unes dades molt valuoses si se saben interpretar bé, per això no les donen a conèixer íntegrament. Així i tot, la seguretat ciutadana , la neteja dels carrers, l’habitatge, les llistes d’espera, falta de professionals a l’hospital i la mobilitat, estan constantment en boca de la gent perquè no s’està fent tot el que caldria.
Com que aquest article va del vot que no surt a les enquestes, però guanya a les eleccions, el què provoca més atenció per part del ciutadà és la tendència del vot. Cada 4 anys passa el mateix a Amposta els resultats finals no acaben de quadrar, perquè els sondejos marquen un escenari ajustat de majories simples, i després arriben les urnes i de sobte apareixen 4 o 5 punts de diferència que determinen la majoria absoluta.
A què és degut aquest desajust, què és més pronunciat a Amposta que en altres municipis? Fonamentalment pel que s’anomena el vot ocult, aquell vot que la gent no manifesta majoritàriament. És un vot molt treballat constantment i fruit d’una feina molt capil·lar dintre de la societat civil, de les associacions i entitats de la ciutat perquè aquí tothom ens coneixem. Una decisió encertada pot condicionar vots. Ni més ni menys que el que passa a tots els municipis de les dimensions i envergadura d’Amposta, i més petits.
Aquesta vegada s’olora un canvi real probablement fruit d’un esgotament, per altra part, lògic, d’un projecte i lideratge que ja fa molts anys que està al capdavant del govern municipal, i ha perdut pel camí molts dels principals actors que tenien dots d’engrescar a la gent, si bé no és menys cert que això també es deia d’anteriors governs de CiU què una vegada i una altra continuava guanyant les eleccions per majoria absoluta.
Ara bé, tothom ha après la fórmula guanyadora i les forces amb més pes a Amposta des de l’oposició: Junts, immersa en una crisi interna, i Som Amposta, també han fet aquesta tasca de capil·laritat que anomenava abans. La balança solament es decantarà si és fa un vot útil cap a la formació que ha estat més a peu de carrer i sàpiga aglutinar en la seva candidatura les diferents sensibilitats de la societat ampostina per damunt de les sigles d’un partit, com va passar fa 15 anys a favor d’ERC.
