Pepet i Marieta acaben de publicar Ses platges seran sempre nostres, una jota d’arrel mediterrània que reflexiona sobre algunes de les conseqüències de la massificació turística a Mallorca i la gentrificació que viuen barris i ciutats dels Països Catalans. La cançó arriba en un moment en què el debat sobre el model turístic ocupa un espai central en l’actualitat balear, coincidint amb la convocatòria de la manifestació «Mallorca al límit!», prevista aquest diumenge a Palma per denunciar els efectes de la saturació turística a l’illa.
Amb una lletra directa i carregada d’imatges quotidianes, Ses platges seran sempre nostres parla de la dificultat d’accedir a l’habitatge, de la transformació dels barris, de la pressió sobre els espais naturals i de la sensació creixent que molts indrets deixen de pertànyer a les comunitats que els han habitat durant generacions. La cançó posa el focus en una preocupació compartida per cada vegada més persones: com garantir que el desenvolupament econòmic sigui compatible amb la preservació del territori, la cultura i la qualitat de vida dels residents.
Lluny de plantejaments partidistes, la peça neix de l’estima pel territori i de la voluntat d’obrir una reflexió col·lectiva sobre quin futur volem per a Mallorca i per a la resta de territoris mediterranis. El missatge central de la cançó queda resumit en una de les seves frases més significatives: «La terra és el nostre tresor».
El tema compta amb la col·laboració de les mallorquines Abril Bordes i Maria Antònia Gost (Riangost), que aporten les seves veus a una peça inspirada en la jota, un gènere tradicional compartit per Mallorca, Catalunya i les Terres de l’Ebre. La participació d’Abril Bordes, filla del cantant de Pepet i Marieta, aporta també una dimensió simbòlica a una cançó que mira cap al futur i que reivindica el dret de les noves generacions a continuar reconeixent-se en els paisatges, pobles i barris que han definit la identitat de les Illes.
Musicalment, Ses platges seran sempre nostres combina l’arrel folk amb una producció contemporània per construir una cançó popular, festiva i alhora reflexiva. Més que una peça de protesta, és una reivindicació de l’arrelament, de la memòria col·lectiva i de la necessitat de preservar allò que fa únic cada territori.
