Fa tres anys que sóc professor de primer de batxillerat en un institut, i cada curs observo el mateix fenomen: a les aules hi ha aproximadament el doble de noies que de nois, i els resultats acadèmics de les noies són, de manera consistent, molt superiors.
No és una qüestió d’intel·ligència —la ciència és clara: homes i dones tenen el mateix potencial intel·lectual—, sinó d’hàbits i actitud. Les noies es mostren molt més constants, responsables i capaces de sostenir l’esforç que exigeix el batxillerat. Treballen amb regularitat i aprofiten millor el temps, i això es reflecteix directament en les notes.
En canvi, molts nois tenen dificultats per mantenir la constància o prioritzen altres interessos. Aquest desequilibri fa que la bretxa de resultats sigui cada vegada més notable.
Això em porta a pensar en el futur: si aquesta tendència es manté, les professions que requereixen una alta qualificació —com la medicina, l’arquitectura o l’advocacia— estaran cada vegada més ocupades per dones. No perquè siguin més capaces, sinó perquè estan mostrant un compromís i una disciplina que avui les situen molt per davant.
És una realitat que ja veiem a les aules i que, probablement, marcarà el món professional dels pròxims anys.
