Abans que res vull deixar clar que no he anat mai a caçar i que seria incapaç de fer-ho. No xalaria gens i ho passaria malament de veure patir i morir un animal. Sota esta premisa, ja puc explicar el meu pensament sobre el títol d’este article, sent conscient que res del que he dit m’allibera de que alguns m’acusen igualment de defensar la “barbàrie”.
He que confessar que sentint segons quins discursos “ecologistes” me sento igual de malament com si anés a caçar. El fet que jo no sigue capaç de fer-ho, que no me face xalar i que estigue absolutament a favor de la sostenibilitat no vol dir que pense que la sostenibilitat és tornar a l’edat de pedra, tot i que llavors ja és caçava. Per tant, sense ser caçador, estic a favor de la caça regulada i en sentit comú.
L’ésser humà, tot i que moltes vegades mos esforcéssem molt en dissimular-ho, ha de tindre sentit comú. Ha de tindre la capacitat i, jo crec, l’obligació de regular el medi ambient, protegir les espècies i intentar posar equilibri a la natura. Tal com estan ara les coses, crec que la natura, sense una mica d’ajuda, no es pot autoregular a ella mateixa sense perjudicar, posem per cas, els nostres conreus.
Moltes vegades sento discursos radicals que, segons la meua humil opinió, solen amagar un punt d’ignorància i demagògia, que me fan emprenyar molt. Vull posar dos exemples que demostren que la intervenció humana en la regulació de les espècies és necessària i també que algunes vegades, en nom de la natura, fem coses que la perjudiquen i molt.
El primer és el cas del porc senglar. Una plaga. A Ulldecona, com a molts altres llocs suposo, és fan batudes pràcticament setmanals d’esta espècie. Si no ho regulem els humans, ho faran ells mateixos, els porcs senglars, i ho faran segons els interessos de la seua espècie.
Este exemple crec que admet poca discussió, tot i que segur que algú encara deu dir que és discutible. Però n’hi ha un altre de molt controvertit que és la caça de la cabra hispànica. A Les Moles és l’única carn de caça que treballem i ho fem des de fa molts d’anys. És una carn complicada de treballar. Si la caça en general ja és forta de textura i sabor, a la cabra hispànica se li ha d’afegir el fet que només es poden caçar animals vells que ja haguen fet la reproducció. Això es fa per protegir l’espècie, ja que hi ha molt pocs exemplars als Ports ara mateix. Fins aquí el plantejament pareix absolutament correcte i té tot el sentit del món. Però ara ve la pregunta el milió: hi ha poca cabra hispànica als Ports perquè s’ha caçat massa?
Sembla que no. Potser vos sorprèn, però segons la Federació Catalana de Caça, la població de cabra hispànica als Ports ha disminuït perquè no se va deixar caçar quan hi havia sobrepoblació una anys enrere. Curiós, veritat? Depèn de com s’explique, sembla que siguen els caçadors els que han posat en perill l’espècie quan realment ho han fet les lleis sobreprotectores que sovint s’apliquen més per aparentar i fer discursos fàcils que pensant realment en protegir els ecosistemes i, concretament, en protegir a esta espècie en particular. Esta llei se va aplicar fa alguns anys quan als Ports hi havia sobrepoblació de cabra hispànica i la caça ja estava bastant restringida. La població es va disparar tant que va començar a escassejar l’aliment. Les cabres, debilitades, van començar a agafar sarna i això va acabar gairebé amb la totalitat de la població. La natura se va autoregular. La sarna se va estendre ràpidament i com n’hi havia tantes els contagis eren fàcils i ràpids. Un desastre ecològic que s’hagués pogut evitar fent ús de la caça regulada de l’espècie, tal com se fa amb el porc senglar.
Quan estes coses s’instrumentalitzen tots, humans i animals, sortim perdent. Els animals més que natros. En aquella època de superpoblació de cabra hispànica als Ports se’n traslladar alguns exemplars a Montserrat on també havien “desaparegut”. Avui hi ha sobrepoblació a Montserrat! Farem el mateix o serem capaços de prendre mesures valentes, que apel·len al sentit comú i que no siguen tant populistes, i que realment defensen la natura i l’espècie?
