El jardí de la Torre de la Granadella de Camarles ha estat l’espai on s’ha fet la presentació del llibre de Joan Tardà ‘Una crònica republicana des de Madrid’, una obra en la qual “intento fer de notari de la feina feta pel republicanisme al llarg d’aquests darrers dinou anys en què jo he estat diputat del grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, i veure com projectem tot el que hem après de cara al present, i sobretot, al futur immediat”.
El llibre, que té una vuitantena de capítols, no són unes memòries, segons ha recalcat el mateix autor, “perquè les memòries crec que tenen una trampa que és fer una lectura del passat amb ulls del present. Més aviat he volgut fer de notari, explicant què és el que havíem fet i el perquè en cada un dels moments”. Gràcies a poder comptar amb els dietaris personals que havia anat fent durant tots aquests anys, ha pogut incorporar i combinar moltes anotacions al relat dels fets viscuts.
Així, s’analitzen els anys on es va treballar en la possibilitat de construir un estat federal, arran de la investidura de Rodríguez Zapatero, i també els anys del procés. També s’analitzen uns fets que reflecteixen la voluntat d’Esquerra Republicana de Catalunya de conquerir un escenari de diàleg, de negociació i d’acords amb el Partit Socialista Obrer Espanyol que van portar a modificar el Codi Penal, aconseguir les mesures de gràcia, l’indult, i finalment la llei d’amnistia.
Finalment, Tardà també planteja qüestions molt actuals, “com ara la necessitat de construir una solució que interpel·li el conjunt del catalanisme des del lideratge de les esquerres per fer front a l’allau de la ultradreta”, de cara a impedir que Abascal i Feijóo arribin a la Moncloa, “perquè si ho fan, la catalanitat i les classes populars catalanes patirem molt”. I, d’altra banda, “construir una hegemonia de les esquerres a Catalunya”.
