L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Terra Alta, com a Centre de Suport a la Innovació i Referència (CSIR), ha iniciat una prova pilot de monitoratge remot amb polseres intel·ligents per reforçar el seguiment de pacients amb insuficiència cardíaca.
La iniciativa, alineada amb el projecte CAIROS, impulsa nous models basats en la transformació digital i l’atenció integrada, i permetrà avaluar durant quatre mesos el potencial de la tecnologia wearable com a eina de suport i de seguiment assistencial des de l’Atenció Primària.
La prova compta amb la participació d’una vuitantena de pacients dels dotze municipis de la comarca —Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs— i es desenvolupa a l’EAP Terra Alta com a projecte singular del CSIR.
L’objectiu és dissenyar, desplegar i avaluar un sistema de monitorització per reforçar el seguiment clínic de persones amb malalties cròniques complexes. En concret, s’analitzarà si aquest model contribueix a millorar el seguiment clínic i facilita la detecció precoç de possibles descompensacions, especialment en persones amb insuficiència cardíaca amb grau de funcionalitat II-III.
La gerent d’Atenció Primària i a la Comunitat Terres de l’Ebre, Ester Gavaldà, destaca que “postem per models innovadors i proactius que ens ajuden a apropar l’atenció sanitària a les persones, millorant l’accessibilitat i la continuïtat assistencial”
La gerent d’Atenció Primària i a la Comunitat Terres de l’Ebre, Ester Gavaldà, destaca que “aquesta prova pilot ens permet explorar noves eines per reforçar el seguiment dels pacients crònics en un territori rural com la Terra Alta. Apostem per models innovadors i proactius que ens ajuden a apropar l’atenció sanitària a les persones, millorant l’accessibilitat i la continuïtat assistencial”.
Per fer possible el desplegament de la iniciativa, s’ha constituït un equip de treball multidisciplinari integrat per professionals de l’EAP Terra Alta, professionals de la Direcció de Sistemes d’Informació i Comunicació (DSIC) de l’ICS Terres de l’Ebre i personal investigador de la Unitat de Suport a la Recerca de l’Atenció Primària Terres de l’Ebre – IDIAP Jordi Gol. El projecte també compta amb el suport de la Fundació TIC Salut Social.
Un model adaptat a la realitat de les Terres de l’Ebre
La dispersió geogràfica, l’envelliment de la població i les dificultats de cobertura professional en algunes zones fan necessari impulsar models d’atenció adaptats a les necessitats dels pacients crònics.
En aquest context, l’atenció remota a les Terres de l’Ebre es planteja com una eina per reforçar el seguiment clínic i millorar l’accessibilitat als serveis de salut. El sistema que s’està avaluant permet recollir dades clíniques en temps real i de manera continuada i posar-les a disposició dels professionals de referència, facilitant la valoració de les dades per tendències, identificar possibles canvis en l’estat de salut dels pacients, així com donar una resposta adient a les seues necessitats davant possibles incidències o esdeveniments adversos.
La directora de l’EAP Terra Alta, Francesca Frígola Pérez, assenyala que “les dades que recull la polsera ens permeten fer un seguiment més acurat i identificar tendències que poden alertar d’una possible fibril·lació auricular o d’altres descompensacions”
La directora de l’EAP Terra Alta, Francesca Frígola Pérez, assenyala que “les dades que recull la polsera ens permeten fer un seguiment més acurat i identificar tendències que poden alertar d’una possible fibril·lació auricular o d’altres descompensacions. Aquesta informació ens ajuda a actuar de manera més precoç, contactant amb el pacient si és necessari per valorar la situació i donar una resposta més immediata i resolutiva, evitant en alguns casos desplaçaments als serveis d’urgències o ingressos hospitalaris”.
Abans de l’inici de la prova pilot s’ha dut a terme una fase participativa per identificar la tecnologia més adequada a les característiques del territori i dels pacients, que ha inclòs l’anàlisi de la connectivitat de la comarca, la recerca de dispositius de monitoratge remot i la realització de grups focals amb professionals sanitaris.
Durant els pròxims quatre mesos, els participants seran monitorats en el seu dia a dia mitjançant polseres intel·ligents que recolliran dades clíniques de manera continuada. Aquestes dades permetran generar alertes davant possibles signes de descompensació i donar suport a la presa de decisions dels equips de medicina, infermeria i enginyeria biomèdica.
El projecte permetrà avaluar l’impacte d’aquest model en l’atenció a les persones amb malalties cròniques en un entorn rural i el seu potencial com a eina de suport a la transformació del model assistencial.
