El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desbrossar Divendres Sant el calvari que suposa l’entramat jurídic que dificulta l’enderrocament del monument franquista a Tortosa. Els recursos denegats fa una setmana per aquesta instància van ser presentats per dues associacions desconegudes de les clavegueres de la ultratomba, en contra de la resolució de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre que descatalogava com a bé a protegir el permanent recordatori del feixisme ubicat al riu Ebre. I és ara, resolta aquesta qüestió, quan, de retruc, s’ha obert una finestra d’oportunitat. Perquè de la resolució del TSJC depenia una altra peça clau per fer avançar tot el procés. Es tracta del recurs interposat en aquest cas per l’entitat COREMBE (impulsora de l’agrupació d’electors que es va presentar a les passades municipals per garantir la pervivència del monument) davant del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Tarragona.
Cal fer una mica de memòria. Aquest pas legal donat per l’entitat de la capital del Baix Ebre es va donar contra la resolució de la Junta de Govern de l’Ajuntament de Tortosa de 24 de febrer de 2021, per la qual es va atorgar la llicència d’obres per a començar l’enderroc. El 8 de juliol de 2021, el jutjat va dictar una interlocutòria en què va adoptar, com a mesura cautelar, la suspensió de l’execució de la llicència d’obra major sol·licitada pel Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, depenent del Departament de Justícia.
L’argumentació formulada des del jutjat tarragoní era evitar entrar en sentències contradictòries a les sentències que havia d’emetre el TSJC per resoldre els recursos previs. Una decisió discutible, sigui dit de pas, perquè, en el fons, els dos procediments objectes de recurs (la resolució de la Comissió d’Urbanisme i la llicència municipal d’activitat) no guardaven interrelació jurídica.
Davant de la interlocutòria, el 8 de juliol de 2021 el CIRE va interposar un recurs d’apel·lació davant del TSJC, el qual va ser desestimat el 5 de juliol de 2022. Aquesta sentència va confirmar la interlocutòria per considerar que l’execució de la resolució administrativa frustraria la sentència que ha de dictar el Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Tarragona.
Però ara s’ha obert una finestra d’oportunitat. Contra les sentències del TSJC, que encara no són fermes, es pot interposar recurs de cassació davant del mateix tribunal. Per a fer-ho, els recurrents disposen de trenta dies, comptats des del següent al de la notificació de la resolució que es recorre, i només hi estan legitimats els qui hagin estat part en el procés o n’haguessin d’haver estat.
Ara bé, atès que la resolució d’aquest recurs és independent del fet que les sentències del TSJC, ara publicades, adquireixin fermesa, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Tarragona ja es podria pronunciar sobre el recurs interposat per l’entitat COREMBE. Que es pugui aprofitar aquest període per avançat definitivament en les mesures que garanteixen legalment l’enderroc depèn en aquests moments de la voluntat del titular del jutjat tarragoní. D’aquesta manera no es tindria a sobre la nova espasa de Dàmocles que suposaria, abans de procedir un nou capítol al Tribunal Suprem si s’escau, una hipotètica resolució favorable de la sala d’apel·lacions del TSJC als probables recursos que es puguin presentar. Una opció que, sigui dit de pas, no ha estat contestada per cap de les dues associacions que van presentar batalla legal, Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces i la Asociación Cultural Despierta España. Dues denominacions que, per cert, confirmen que molt sovint el nom sí fa la cosa.