Has marxat massa aviat amic, i de la pitjor de les maneres: sense avisar ni acomiadar-te, deixant-nos l’ànima trencada i el cor dolorit. No hi ha paraules que consolen este buit. Una desgràcia, una injustícia d’aquestes que et trenquen els esquemes i marquen als que ens quedem de per vida. Ja no sentirem les teues bromes, a vegades tan negres, la teua rialla tan característica i contundent, el teu carisma i sensibilitat intermitents i el teu accent que ja no era ni d’aquí ni d’allà. Tampoc veurem més l’evolució de la teua barba, que ha anat creixent i madurant com tu en los últims anys.
L’últim dia et vaig veure feliç, emocionat i amb els ulls brillants, per tot el que havíeu construït i pel que venia en camí; què poc sabia que ja no et veuria mai més. Intento consolar-me pensant que no haguessis suportat continuar tu sol i vas marxar en qui volies estar.
El dolor de la teua absència és enorme i encara no ho assimilo, però el record ho serà més, ho prometem. En cada ocasió, cada trobada, seguiràs sent part de tots. L’amor que compartim no s’apaga, és un foc que és etern i que cremarà dins nostre sempre.
Avui, mentre ploro en silenci, entenc que hi ha una cosa que no mor mai: l’amor
Voleu alt, els 3 juntets, allí on diuen que no hi ha dolor ni tristesa. La mort és un misteri, que arrossega sense pietat ni miraments però ens deixa una ensenyança: la vida és fràgil i cada instant, encara que dolorós és un regal que no podem malgastar.
Avui, mentre ploro en silenci, entenc que hi ha una cosa que no mor mai: l’amor. Ni l’amor d’un pare ni l’amor d’un amic ni el d’aquells que se’n van. AMOR, AMOR, AMOR. Tot i invisible, perdura en cada pas que fem i cada record que guardem. D’això va esta partida que se’n diu vida, de l’amor. L’únic que ens salva i ens emportarem.
Així que, tot i que em dolgui, seguiré endavant amb les cicatrius d’estes pèrdues, però també amb la força d’este amor, encara que no el vegi ni el toqui ni el senti. La vida encara ens pertany als que hi som, així que mentre vivim, fem d’ella un homenatge als que se’n van i un recordatori que mai ens abandonen del tot. Et portarem sempre dins d’alguna manera i et mantindrem present, amic.
Cinta Salaet Mauri
amiga de Ramon Povedano Audí, jesusenc víctima d’accident de trànsit
Llegiu-ne més: “No és una mort, sinó una nova vida per a tots (per a tu també, Ramon)”, de Francisco Povedano Audí, germà de Ramon Povedano Audí, jesusenc víctima d’accident de trànsit
