Tot el que acabo d’escriure, i que surt a continuació, ha estat per l’emoció i pensant amb l’escrit de Cinta Salaet [enllaç al final de l’article]. Ella l’ha compartit amb mi, així com amb tots els amics de Ramon. Els textos han d’anar junts allà on es publiquin. Segurament us heu assabentat d’un tràgic accident de trànsit que ha passat per la zona de Vic (província de Barcelona), on ha mort un jesusenc, José Ramon Povedano Audí, i la seua dona Alba, a punt de parir. El meu germà és un fill esperat, jo des de ben menut que demanava un germanet, i els meus pares deien “uno no es ninguno”. Vàrem estar 12 anys esperant la teua arribada, i hem tingut la sort de tindre’t entre nosaltres 35 anys.
Vàrem fer la missa funeral el dia 6 de març de 2025 a l’església del poble, on hi van acudir un munt de persones de llocs diferents, igual com el dia abans al tanatori del Sabeco. La nostra familia va acudir en massa, sabíem que tu no volies, però no vam poder evitar plorar, ho necessitàvem. El mateix els hi va passar als teus amics. Per allà on anaves, tens una amiga o amic. Tots van acudir a veure’t. ETS MOLT AMIC DELS TEUS AMICS, i això ho escric en majúscules. No em cal escriure així el que ens estimes i t’estimem, lo papa, la mama, Marineta i jo, perquè és evident.
La teua neboda i fillola, Marina Cinta, ha sigut molt forta i valenta, ha donat a la gent los teus recordatoris, tots los de casa érem consolats per la gent que venia, també nosaltres els consolàvem a ells. Em vas donar forces per parlar al final de la missa, volia que tota la gent que havia vingut se sentís consolada recordant com ets. Vaig explicar com, de bebè, sense parlar bé encara, sense haver-t’ho ensenyat ningú, deies: “Un home assentat, toca lo volant, toca’l pito. Pip pip!”. També com vas fer lo personatge del corderet a l’obra de teatre escolar, quan estaves al primer curs de pàrvuls, cridant i sorprenent a tothom: “Jo sóc un corderet, que casi que no tinc rabet!”
Volem que la teva mort vagi més enllà i que no es tornin a repetir fets semblants
Germà, serem corderets com tu a les festes i amb els amics, no ho serem pas davant les injustícies, ens indignarem com feies tu, clamarem justícia i no pararem fins aconseguir-la. Aquella furgoneta en sentit contrari, conduïda per un home que anava begut, quan va xocar frontalment amb vatros, va ser una xispa tan gran que la vostra filla Astrid va néixer, us vau convertir els tres en estrelles, i vau pujar al cel. Alba i Ramon estaven fets de fusta d’estrella des que van néixer, i no ho sabíem.
El xoc frontal i la xispa produïda van ser una cosa terrible, inesperada, però pensant amb el que passa aquests dies posteriors al dol, s’ha encès un foc que ens dona força a tots. Segurament és intervenció teua, Ramon, perquè tu ets així: davant una adversitat, veure-li la part positiva i quedar-se amb ella.
La vida ens va canviar a tots en un instant. No pensem igual que abans. Estem afeblits, derrotats, però amb força per ser millors. Tenim ganes de recordar-te i de fer coses en commemoració teua. Ramon, “Pove”, volem que la teva mort vagi més enllà i que no es tornin a repetir fets semblants. A més a més, no has mort, simplement la teva vida ha canviat, igual com ho ha fet la nostra. Has marxat cap a un altre lloc. Alba i tu seguiu estant en el millor moment de la vostra vida. Juntament amb Astrid, allà on estigueu, sou feliços i brilleu.
Francisco Povedano Audi
germà de Ramon Povedano Audí, jesusenc víctima d’accident de trànsit
Llegiu-ne més: “Has marxat massa aviat, amic”, de Cinta Salaet Mauri, amiga de Ramon Povedano Audí, jesusenc víctima d’accident de trànsit