Fa pocs dies tornava a esglaiar-me quan vaig llegir que una ciclista de 26 anys, veïna de Roquetes, perdia la vida quan un conductor begut va emportar-se-la per davant amb el cotxe a la carretera de Roquetes al Mas de Barberans. No coneixia la noia ni a la seua família però no vaig poder evitar indignar-me quan vaig conèixer els motius de l’accident que va acabar amb la vida d’una jove i que va truncar la vida d’una família per sempre més.
Quaranta anys després m’entristeix pensar que continuem igual, i que conductes individuals poden tenir conseqüències irreparables
Des que sóc petita que tinc memòria de veure a la televisió aquells anuncis de la Direcció General de Tràfic que esgarrifaven i que intentaven cridar l’atenció davant d’estes imprudències a la carretera. Quaranta anys després m’entristeix pensar que continuem igual, i que conductes individuals poden tenir conseqüències irreparables.
Conduir sota els efectes de l’alcohol és un acte irresponsable i egoista. Malgrat les campanyes de conscienciació i les sancions legals que intenten dissuadir esta pràctica, encara hi ha persones que decideixen posar-se al volant després de beure, ignorant els riscos per a ells mateixos i, sobretot, per a tercers. L’alcohol redueix la capacitat de reacció, distorsiona el judici i disminueix la percepció del perill, creant una combinació fatal quan es tracta de conduir. En el cas de la jove ciclista, el conductor no només va cometre una infracció, sinó que va acabar amb els somnis d’una persona que tenia tota la vida per endavant.
El cas de la ciclista de 26 anys no pot quedar com una estadística més. És imprescindible que com a societat reflexionem sobre com prevenir futures tragèdies
És especialment alarmant com actes com este continuen succeint, malgrat els avenços tecnològics i les campanyes de sensibilització. És evident que és important educar i conscienciar la societat. Les escoles, les famílies i els governs tenen un paper fonamental en la formació de conductors responsables. Promoure l’educació viària des de joves i explicar les conseqüències reals d’estes accions, pot tenir un gran impacte en la mentalitat de les futures generacions, o almenys no vull resignar-me a pensar que no podem combatre el que és un fracàs col·lectiu com a societat.
El cas de la ciclista de 26 anys no pot quedar com una estadística més. És imprescindible que com a societat reflexionem sobre com prevenir futures tragèdies. Això passa per un compromís ferm de tothom: conductors que respectin les normes, governs que legislin amb tolerància zero, i una ciutadania conscienciada sobre els perills de l’imprudència viària.
Cada vida perduda a la carretera és un fracàs col·lectiu. No podem permetre que estes morts siguin en va. La mort de la jove ciclista ha de ser un punt d’inflexió, una crida urgent per a tothom per prendre consciència del valor de la vida i de la importància de respectar les normes de circulació. Només amb esforç conjunt podrem evitar que històries tan tràgiques continuïn repetint-se.