Segons els diccionaris, indignació és una actitud d’enuig vehement contra una persona o els seus actes. La indignació pot esdevenir una reacció individual o una resposta col·lectiva davant unes actituds o uns fets determinats; tanmateix pot ser pacífica o violenta, puntual o àmplia, local o general. Sempre es cerquen els responsables de la situació per abocar el malestar sobre els mateixos. Normalment s’apaga quan s’han superat o s’han amortit les causes immediates que l’han produït tot i que moltes vegades es torna a reactivar si les situacions es repeteixen o no es dona resposta a la protesta.
A València va esclatar la indignació en produir-se la catàstrofe del 29 d’octubre, amb 222 morts. Va ser tota la ciutadania que es va revoltar contra tot i contra tots als que d’alguna manera es responsabilitzava dels esdeveniments. Aquells a qui es feia responsable es van escapolir traslladant la culpa a altres en un intent de polititzar la qüestió. Els partits polítics espanyols han entrat en joc en aquesta guerra bruta mentre la gent de l’horta valenciana continua a la intempèrie.
Després han arribat les reaccions des de tot arreu i la resposta solidària i exemplar de la ciutadania majoritàriament anònima, de les ONG i dels col·lectius i organitzacions socials, més enllà dels treballadors públics (civils o militars) que no han fet més que complir amb la seva tasca, que per aquestes situacions foren creats. També va arribar la presència d’alguns poders públics per justificar la seva inútil existència mentre esperen que es vagi apaivagant el foc perquè tot segueixi igual.
Cal que la ciutadania tingui en compte que la culpa de situacions com la catàstrofe de València no s’acaba en el fet puntual i la responsabilitat de institucions territorials o persones concretes. Cal plantejar-se quina es la causa darrera de que es produeixin fenòmens meteorològics com DANA
En tots els casos, la indignació s’ha mantingut, les manifestacions i les peticions de dimissió, mentre arreu s’organitzen activitats per cobrir les necessitats dels damnificats que el poder no fa. Especial rebuig han merescut algunes de les mesures adoptades pel govern València entre les quals que els nous consellers, nomenats la passada setmana no tindran el límit salarial marcat per la llei, que ja és escandalosament alt (90.000 €/any) i podran cobrar més; decisió pensada en els dos generals que Mazon ha incorporat al seu govern.
En qualsevol cas, cal que la ciutadania tingui en compte que la culpa de situacions com la catàstrofe de València no s’acaba en el fet puntual i la responsabilitat de institucions territorials o persones concretes. Cal plantejar-se quina es la causa darrera de que es produeixin fenòmens meteorològics com DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) fins ara conegut com a gota freda quan una massa d’aire fred s’aboca sobre la superfície de la terra produint i intenses pluges descontrolades. Els historiadors expliquen que sempre, en períodes mes o menys llargs, s’han produït aquests esdeveniments singularment a les zones properes a la mar Mediterrània quan les seves aigües estan molt calentes a l’inici de la tardor i l’atmosfera es ja freda. A casa nostra ens situem al sud del País Valencià. Ara són els científics els que intenten explicar per què actualment es repeteixen amb tanta assiduïtat i la seva magnitud és més gran a nivells catastròfics. La resposta a la qual estan arribant és ben coneguda: el canvi climàtic per l’escalfament de la Terra.
Els països productors de combustibles fòssils es neguen a reduir la seva extracció si no reben una compensació econòmica per part dels països rics, màxims responsables de l’escalfament global i aquests es neguen a acceptar les quantitats exigides pels primers
Els darrers anys, durant el mes de novembre, es reuneixen per delegació de les Nacions Unides els membres de l’anomenada Cimera Mundial del Clima per tractar del canvi climàtic. Aquest any es va clausurar fa una setmana a Baku, capital de l’Azerbaidjan. Tot i els manifestos finals d’haver-se assumit uns acords mínims, la realitat és que ha estat un nou fracàs. Els països productors de combustibles fòssils es neguen a reduir la seva extracció si no reben una compensació econòmica per part dels països rics, màxims responsables de l’escalfament global i aquests es neguen a acceptar les quantitats exigides pels primers mentre ells continuen contaminant sense límit. Tot i la pantomima de les reunions, l’escalfament de la Terra va en augment any rere any i, en conseqüència, les gotes fredes cada cop més freqüents i violentes. Qui son, a fi de comptes, els veritables responsable de la catàstrofe de València i les que es repetiran d’ara endavant sense poder-ho evitar?