El ple de l’Ajuntament de Tortosa d’aquest dilluns ha fet memòria. Històrica, concretament, aprovant de manera unànime l’adhesió al Consorci de la Memòria de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i aprovant una moció de la CUP per qüestionar l’aparició en el nomenclàtor de la ciutat del folklorista Joan Moreira per la seva presumpta vinculació en la mort del periodista republicà Sebastià Campos i Terré.
La republicana Mar Lleixà, responsable de l’àrea de Memòria Democràtica al consistori, ha defensat la incorporació al COMEBE per poder-se beneficiar “d’aspectes tals com el de tenir veu i vot als òrgans de govern, gaudir dels beneficis establerts de les entitats adherides de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, a la qual ja ens vam adherir fa uns mesos, i presentar una relació d’espais vinculats a la Memòria Democràtica i el compromís a la retirada de la simbologia franquista al nostre municipi”, amb un cost anual de 1.500 euros.
La CUP hi ha votat a favor, i la seva regidora Selene Alberich, ha considerat “difícil d’entendre com el govern anterior no hagués promogut l’adhesió” al consorci. “Potser el compromís amb la retirada dels símbols franquistes en sigui el motiu”. En aquesta línia, l’anticapitalista ha considerat que s’obre la porta “a una oportunitat per retirar els símbols franquistes que encara conserva el municipi i impulsar la creació d’un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la dictadura al Museu de Tortosa”. Tot plegat destinar a “revertir” el relat instaurat.”No hi haurà reparació ni justícia amb les víctimes del franquisme fins que no aconseguim la retirada del monument franquista al mig del riu”, afegia per deixar clar qualsevol derivada sobre el seu discurs.
La portaveu de Junts per Tortosa ha anunciat el seu vot favorable, però, alhora, ha fet front a la insinuació dels cupaires sobre el retard per entrar a formar-ne part recordant que “l’endeutament generat per l’anterior tripartit ens va obligar a sotmetre’ns a un pla d’ajustament que impedia poder estar dins de qualsevol consorci fins a final del 2022. Després d’aquesta data ja vam votar a favor de tirar-ho endavant. I també cal dir que la retirada d’elements franquistes de la via pública ja la vam fer en tot allò que era competència de l’ajuntament”.
La figura de Joan Moreira
El ple també ha aprovat, encara que en aquest cas amb els vots en contra de Junts per Tortosa, la moció presentada per la CUP reclamant revisar la presència del folklorista tortosí Joan Moreira en espais públics a la ciutat, en referència al centre cultural i el carrer que porten el seu nom. La proposta ha obtingut els vots favorables de l’equip de govern. Alberich ha justificat la moció a partir de relats periodístics que vincularien Moreira amb l’afusellament, per part de les tropes franquistes, del director del diari El Pueblo el juliol del 1939. La seva declaració durant el judici sumaríssim hauria estat clau per la condemna a mort, motiu pel qual hauria estat recompensat posteriorment per l’exalcalde Joaquim Bau (durament criticat per Campos durant la Segona República) “pagant algunes de les seves obres”. La voluntat de la moció (que no vol qüestionar el llegat cultural i etnogràfic del personatge) és “intervenir l’espai públic per restablir un nou relat que recuperi la memòria de les víctimes del franquisme”. I per fer-ho els cupaires demanen que sigui la Comissió de nomenclàtor de l’ajuntament qui faci un procés de revisió amb la voluntat de substituir el nom dels espais dedicats a Moreira i “establir un relat de Tortosa que recuperi el seu passat popular, progressista, catalanista i republicà”.
Lleixà ha recollit el relat com a propi i ha introduït un nou element a debat, com és el procés pel qual es va bategar l’espai de l’antiga Samo amb el nom de Joan Moreira. Segons la regidora republicana, “no s’ha localitzat cap expedient iniciat per part de l’ajuntament per posar-hi el seu nom. De fet, a la junta de govern local del 12 de desembre del 2022, en el qual es va aprovar el projecte i legalització de Temps per cures, es refereix a l’espai com Edifici Samo. No hi ha cap rastre de l’aprovació d’un nou nom ni a la comissió de governació, ni a la junta de govern ni al ple, que és on s’hauria d’haver aprovat. Per tant, sembla que és un edifici sense nom, tot i que el 29 de desembre del 2022. En començar les obres, es va anunciar que portava el nom d’Espai Joan Moreira, presentat amb presses poc abans de les eleccions (municipals) com una obra acabada. Sovint la memòria no es crea de manera natural, sinó de forma interessada per part dels governants del moment”. En aquest punt, Lleixà ha anunciat que la comissió de nomenclàtor municipal “creada per impedir aquest fet, proposarem aplicar-la amb una persona nomenada per cada grup municipal representat al ple, i persones a títol individual en qualitat d’assessors”. La modificació comptarà també “amb un reglament” i haurà de ser aquesta comissió “la qual proposi un nom per aquest espai que hauria de ser el d’una dona referent que també les tenim, i ben invisibilitzades”.
El portaveu de Movem Tortosa-PSC, Víctor Grau, ha anat en la mateixa línia afirmant que “el nomenclàtor d’un municipi no deixen de ser un reflex de la nostra identitat i determinen la nostra història col·lectiva. Cada nom representa també els valors que volem promoure”. I d’aquesta manera, el seu paper en l’assassinat de Campos (més enllà del seu llegat cultural) “ens porta a replantejar si és adequat mantenir el seu nom en espais que representen la nostra comunitat”. Grau ha afegit que “revisar el nomenclàtor és una oportunitat per construir un futur més respectuós amb la memòria democràtica col·lectiva de Tortosa”.
El vot en contra de la moció de Junts per Tortosa ha estat argumentat pel regidor Domingo Tomàs, que ha lamentat haver construït el cas amb “aparent complicitat i coses sense demostrar. En aquest escarni públic de la figura de Joan Moreira també podrien haver pogut dir quin camí seguirà Lo Nano, que també té aquesta figura del folklorista tortosí. No sé si el volen cremar”. Tomàs ha ironitzat amb la moció, considerant-la com una manera de fer-se perdonar per part de l’equip de govern l’abstenció en la proposta cupaire en defensa de l’artista creador de l’obra de la Santa Baldana durant l’anterior plenari. Una reacció que comportaria la confirmació del “xec en blanc” dels anticapitalistes “en forma de política d’aparador mentre el govern fa el que vol”. Per Tomàs, els articles periodístics “treuen de context la persona de Joan Moreira, interpretant allò que els va bé pels interessos de la CUP. Sobta que el govern els hi compri”, afirmava, etzibant als cupaires la seva “celeritat” en aquest cas i el seu silenci en l’augment dels impostos. El regidor ha defensat que la figura de Moreira “és per nosaltres una figura clau pel que fa al manteniment dels nostres costums i tradicions. I on estaven vostès quan es va estrenar aquest espai? Estaven aplaudint i disfrutant-ho com tota la ciutadania”.
Aprovada la moció per ampliar la xarxa d’estacions de càrrega de vehicles elèctrics
Lluny de l’àmbit de la memòria històrica, el ple també ha aprovat la moció presentada per Junts per Tortosa per seguir ampliant la xarxa d’estacions de càrrega de vehicles elèctrics al municipi. Actualment, Tortosa disposa de quatre estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics. Segons les darrers dades d’ús de les estacions de recàrrega instal·lades a diversos punts del municipi, la xifra s’ha més que triplicat, assolint l’any 2022 els 94.959,21 KWh i més de 4.000 connexions. La CUP hi ha votat en contra perquè, en paraules d’Alberich, “va en la línia contrària del que hauria de ser un model de transició energètica sostenible i justa. El cotxe elèctric crea la il·lusió que és possible un sistema de transport ecològic al marge d’una dràstica reducció del parc mòbil, de la reordenació urbanística i de la priorització del transport públic i no motoritzats”. La cupaire també ha fet referència a “l’impacte ecològic” i les “condicions d’explotació laboral” dels encarregats d’extreure el liti i cobalt necessaris per a les bateries elèctriques.
Els republicans, en boca de Lleixà, manifestava el seu acord amb la moció, deixant clar que seria un desplegament “progressiu i responsable, sense caure en les presses que ens volen imposar aquells que tenint tot el temps del món no van fer res”, i recordava de pas que “el passat 4 d’abril s’anunciava que part de la liquidació dels fons nuclears del 2023, més de dos milions i mig d’euros, anaven al COPATE. Aquests diners, habilitats per a inversions de caràcter estratègic fora de les zones PENTA 1 i 2, es destinaran en part a la instal·lació de carregadors d’alta velocitat per a vehicles elèctrics al màxim nombre de municipis possibles, entre ells Tortosa. Des d’aquest govern s’hi està treballant de manera activa i sense fer soroll”, reblava.
El socialista Grau recollia el guant en la seva condició de president responsable del sector d’energia del COPATE anunciant que des d’aquest organisme “estem impulsant un projecte vinculat a electromobilitat amb una inversió de gairebé tres milions d’euros dels fons de transició nuclear. Aquest projecte pretén reduir emissions i millorar la mobilitat ampliant els punts de recàrrega públics a les Terres de l’Ebre amb la col·laboració dels ajuntaments”, entre altres carpetes vinculades. “Aquesta iniciativa estratègica ens permetrà posicionar Tortosa i les Terres de l’Ebre com a referents en mobilitat neta. Queda clar per tant el compromís de tots els integrants del govern en la mobilitat sostenible. És per això que votarem a favor de la proposta”.