Arriba la tardor i les fulles canvien de color i comencen a caure, torna el fred, (en lo permís del canvi climàtic) i s’apropa un període de celebracions que ens convida a reflexionar sobre la vida i la mort.
A Catalunya, la nostra tradició és la Castanyada, que tot i que encara es manté viva, cada any cedeix més protagonisme a d’altres celebracions, com el Halloween nord-americà o el Dia dels Morts mexicà. Poden coexistir estes festes, tot i ser diferents en les seues arrels?
Per una part, podríem dir que la Castanyada és una festa íntima, senzilla i molt arrelada a la nostra terra, on el menjar (com passa sovint aquí) pren protagonisme, amb les castanyes torrades, els panellets o els moniatos, que són aquells aliments que se servien en els antics àpats funeraris. Encara avui, les castanyeres omplen les places amb el caliu dels seus fogons i en alguns llocs del país, els estudiants surten a vendre castanyes per poder-se costejar el viatge de final de curs. Tot i que la Castanyada se celebrava el Dia de Tots Sants, recentment se n’ha avançat la celebració al dia 31 d’octubre. A més, juntament amb el dia dels difunts (2 de novembre), esta festivitat representa un moment per recordar els familiars i amics difunts.
Per altra banda, el Halloween se centra en la disfressa i el joc, amb el famós “Truc o Tracte” on els infants van a buscar caramels i gominoles. És una festivitat que s’ha expandit per tot el món gràcies a la influència nord-americana i que tot i ser hereva d’una celebració celta que marcava la transició de l’estiu a l’hivern i honrava els esperits, ha evolucionat cap a una festa més comercial i menys espiritual. L’èxit de Halloween radica en el seu caràcter lúdic i atractiu per als infants, que tot i que originalment es disfressaven per atemorir la gent, ara s’està convertint en una repetició del carnaval, on tot s’hi val.
La diversitat cultural ens permet gaudir de totes estes celebracions, però no podem oblidar que la Castanyada és la nostra festa i mereix un espai i tracte especial
I recentment està agafant més protagonisme el Dia dels Morts mexicà, que busca trobar el balanç entre la memòria i l’alegria. Esta festivitat, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, té una gran profunditat emocional i espiritual, amb ofrenes dedicades a les persones estimades. Les famílies es reuneixen per recordar els seus difunts amb fotografies, aliments i objectes significatius, buscant crear un vincle entre el present i el passat.
La diversitat cultural ens permet gaudir de totes estes celebracions, però no podem oblidar que la Castanyada és la nostra festa i mereix un espai i tracte especial. Encara que molts xiquets i xiquetes puguin xalar en lo Halloween o altres persones se sentin atretes pel simbolisme del Dia dels Morts, és essencial posar en valor la Castanyada, i en això les administracions públiques, però també les escoles i centres d’ensenyament, tenen un paper clau.
Preservar la Castanyada és preservar la nostra identitat, els nostres gustos i la nostra història, que són únics. Podem incorporar aspectes d’altres celebracions, però sempre tenint present que les castanyes, els panellets i els moniatos són els símbols de la nostra tardor. La convivència cultural no ha de ser una competència, sinó que ens ha de permetre adaptar-nos al món modern i conèixer altres cultures i celebracions però sempre sense oblidar qui som ni d’on venim. Mantenir la Castanyada viva ens recorda la importància de les nostres arrels i la necessitat de conservar les tradicions que ens defineixen. Que les castanyes puguin omplir per molts anys les nostres places i, sobretot, els nostres cors.