Unes 1.200 persones, segons la policia local, s’han manifestat pels carrers de Tortosa aquesta Diada per reclamar l’equilibri territorial amb motiu de la manifestació convocada per l’ANC i altres entitats independentistes de les Terres de l’Ebre. La defensa del riu Ebre i el seu Delta, la massificació de centrals eòliques i línies d’alta tensió que travessen el territori o l’èxode al qual es veuen abocats els joves per trobar oportunitats de futur han estat els temes protagonistes del manifest ebrenc. La marxa ha sortit de la plaça del Bimil·lenari i ha enfilat l’avinguda de la Generalitat fins a l’espai del parc municipal Teodor Gonzàlez.
Una gran pancarta amb el lema “Per l’equilibri territorial, Independència”, ha obert la marxa quan passaven pocs minuts d’un quart de cinc de la tarda. Sostenint-la a primera fila, representants de les diferents entitats convocants. Banderes estelades i rètols reclamant la independència han omplert la neuràlgica avinguda de la Generalitat de Tortosa.
Els organitzadors han fet un càlcul d’uns 4.800 assistents a la manifestació, una de les cinc que s’han convocat aquesta Diada arreu de Catalunya. La comitiva ha estat acompanyada per bandes de música i grallers, així com per l’aixecament d’un pilar per part dels castellers de Tortosa abans de l’inici de l’acte final, en un acte conduït per l’escriptor flixanco Andreu Carranza i amb connexions via satèl·lit amb les altres mobilitzacions arreu del país.
La manifestació ha volgut recordar, un cop més, el greuge del desequilibri territorial en tres àmbits concrets. D’una banda la importància de garantir la integritat i bon estat del tram final de l’Ebre i el seu Delta. La portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Matilde Font, ha estat l’encarregada de llegir la primera part del manifest dedicada a aquest aspecte.
“Si volem tindre un delta gran, viu i ric mediambientalment i econòmica, estem obligats a tindre un riu gran, viu i ric. No tenim cap altra alternativa”, ha proclamat des de l’escenari Font. Ha recordat la fragilitat de l’espai natural i la necessitat de defensar-lo “costi el que costi”. Ha reclamat també la “democratització de l’aigua”, com a dret humà bàsic, i ha apel·lat a estalviar-la i usar-la “racionalment”. “No es tracta de fer només inversions en infraestructures”, ha advertit.
Contra la massificació eòlica
D’infraestructures, en aquest cas energètiques, ha parlat Pep Suñé, exalcalde de la Fatarella i històric líder sindical de la Unió de Pagesos a la Terra Alta. Ha recordat Suñé la hipoteca per al territori que suposen les macrocentrals eòliques i solars per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre. També hi ha afegit la proliferació de plantes de biogàs.
“La Terra Alta produeix electricitat amb renovables que equival a més de deu vegades el seu consum elèctric anual, fet que no repercuteix en el desenvolupament territorial, perquè la comarca ha perdut més de l’11,1% de la població des que es van posar en marxa les centrals eòliques l’any 2010. Ha passat a ser la comarca catalana amb el percentatge més gran de pèrdua de població”, ha subratllat Suñé.
Per contra, ha recordat, el seu impacte laboral a escala local és “marginal” i el model elèctric centralitzat, amb el desplegament de línies de transport d’alta tensió. “La llei no s’està complint a les Terres de l’Ebre”, tot recordant que el desplegament de les renovables s’ha de basar, segons va aprovar el Parlament, en un model de generació distribuïda, de proximitat i aprofitant espais “alterats”.
Dani Martí, representant els joves ebrencs, ha tancat el manifest reclamant “un país de drets, d’igualtat d’oportunitats i de benestar, on els joves prenguin el protagonisme en ser objecte de mesures destinades a millorar la seva ocupabilitat”. Ha recordat que l’estat espanyol està a la cua d’Europa pel que fa a l’emancipació juvenil.
Els joves han de marxar
Ha recordat la situació que han de viure molts joves ebrencs, fent front a una “dicotomia del blanc o negre”. “Si es queden aquí, molts han de treballar en allò que no els agrada o bé no s’han format. Si se’n van, han de renunciar a la terra que els ha vist créixer, a la seva gent i deixar de banda l’amor que tenen pel seu territori. Alguns tenen sort i poden trobar allò que han somiat sempre, viure i treballar dignament en aquest paradís on han nascut”, ha manifestat.
Martí ha assegurat que aquesta situació es deu a “l’espoli a què ens té sotmesos de fa segles Espanya: un espoli de recursos naturals, econòmics i humans”.” Ara tenim una via per evitar aquest espoli i poder aconseguir un nou país més equilibrat demogràficament i territorialment. La coneixem i fa molts anys que la reclamem. La via té un nom clar: la independència”, ha conclòs, tot reclamant la necessitat de construir acords i aliances per assolir l’objectiu.