Les proves PISA continuen generant titulars i debat. Aquestes proves mesuren els coneixements i habilitats en lectura, matemàtiques i ciències dels alumnes de quinze anys dels països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic). Recentment, hem conegut els resultats del mòdul de competències financeres, un àmbit que no tots els països avaluen i que sol atraure menys atenció que els de lectura i matemàtiques, però que també és molt rellevant. L’educació financera ensenya conceptes bàsics com el tipus d’interès, l’estalvi, el pressupost, els impostos o els sous. Són conceptes que apareixen en situacions quotidianes de la vida real i són essencials per gestionar correctament les finances personals.
L’educació financera ensenya conceptes bàsics com el tipus d’interès, l’estalvi, el pressupost, els impostos o els sous
L’educació financera, per si mateixa, no garanteix l’absència de dificultats econòmiques, ja que hi ha molts factors externs que poden fer trontollar les nostres finances, com perdre la feina o tenir despeses imprevistes. Tot i així, tenir coneixements financers bàsics ajuda a prendre decisions informades sobre estalvi, inversió i endeutament, i a estar menys exposats a l’atzar de la vida. A més, si tenim en compte que la cultura financera és més baixa en les persones més pobres, les de menor nivell educatiu, les dones i els joves, una formació ben dissenyada pot ser un instrument per reduir les desigualtats i augmentar el benestar col·lectiu.
Tornant a les proves PISA, els resultats per a Espanya (que no ofereixen detall per comunitats autònomes) no són satisfactoris. La puntuació global és inferior a la mitjana dels països de l’OCDE que han avaluat aquest aspecte. Les dades de la Comissió Europea, que abasten un conjunt més ampli de la població i queden recollides en l’Eurobaròmetre, apunten conclusions semblants. En concret, el 19% de la població espanyola té coneixements financers elevats (26% a la Unió Europea), fet que situa Espanya en el quart lloc per la cua dels països europeus.
Tenir coneixements financers bàsics ajuda a prendre decisions informades
Els resultats per al conjunt de la Unió Europea tampoc són encoratjadors. Així ho valora el Consell d’Europa que anima els estats membres a desenvolupar i aplicar estratègies d’alfabetització financera amb la convicció que això contribuirà a l’estabilitat financera general de la UE.
Però, com s’ensenya l’educació financera? Com assenyala el Consell d’Europa, una manera seria integrar l’educació financera als plans d’estudis escolars i, en el cas dels adults, oferir aquesta formació a través d’actes, seminaris, tallers i campanyes de conscienciació.
L’educació financera ha de deixar de ser una assignatura oblidada per passar a ser una eina més per lluitar contra les desigualtats socials i per dotar de més autonomia les persones
Fa uns mesos vaig tenir l’oportunitat d’impartir un dels tallers de l’EFEC (Programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya, impulsat per l’Institut d’Estudis Financers) a estudiants de quart d’ESO. Vam parlar d’impostos. Malgrat que pugui semblar, a priori, que és un tema poc atractiu per ells, l’interès no va decaure en tota la sessió. I és que es van plantejar situacions molt quotidianes que es trobaran en el futur, com la retenció d’IRPF que els faran a la nòmina el dia que tinguin una feina o l’impost de béns immobles que hauran de pagar si tenen un pis.
Comptar amb eines per gestionar de forma responsable el pressupost personal o familiar (sigui quina sigui la dimensió) pot ajudar a evitar situacions d’estrès financer i vulnerabilitat econòmica. Poc a poc, n’anem prenent consciència, però encara queda molt camí per recórrer. L’educació financera ha de deixar de ser una assignatura oblidada per passar a ser una eina més per lluitar contra les desigualtats socials i per dotar de més autonomia les persones.