Avui vull explicar-vos una cosa que me passa sovint i que, tot i que ho solc dissimular molt bé, m’irrita (o me crispa) lleugerament. Avís als navegants! Parlo de quan escriuen malament el meu nom. Geroni Castells, en comptes de Jeroni Castell, és a dir, el nom amb g en comptes de jota, i el cognom acabat amb essa. Quan passa amb el nom, simplement ho dic. «És amb jota, no amb ge». No els dic que, tot i que sí que es pot escriure amb ge, a casa l’escrivim amb jota per tradició familiar. Tampoc els dic que ve del grec Hierṓnymos, començat pel so i, i que vol dir nom sagrat. Però sí que els dic – això no m’ho callo – lo del cognom. Sempre explico que sóc Castell, en singular i no en plural, i afegeixo que porto tota la vida intentant ser fidel a la meua singularitat i que, reivindicar el meu cognom en singular és una manera de deixar clara la meua posició. Ser singular, ja ho sabeu, no vol dir ser millor o pitjor que ningú. Simplement, és una manera pròpia de veure i entendre les coses.
No heu tingut mai la sensació, darrerament, que quan aneu a alguna ciutat, ja sigue Barcelona, Madrid, Praga o París, sembla que no hi hagi diferència entre les unes i les altres?
Fa seixanta anys que m’ho passo molt bé gràcies a esta singularitat. Tot i que de vegades també va lligat al patiment i a la soledat, gran part del temps les meues peculiaritats fan que me situe a la part divertida i positiva de la vida. I crec que he sabut traslladar este desig de mantindre’m fidel a qui soc també a la meua feina. Sempre he volgut que Les Moles sigue singular, que mantingue la seua personalitat pròpia, que sigue reconeixible i, perquè no, peculiar. Després seran els nostres clients els que decidiran si és millor o pitjor, però sobretot vull que no els deixe indiferents.
No heu tingut mai la sensació, darrerament, que quan aneu a alguna ciutat, ja sigue Barcelona, Madrid, Praga o París, sembla que no hi hagi diferència entre les unes i les altres? Com si, degut a la gentrificació feroç, tant si val en quin país estigues que a tot arreu hi ha les mateixes botigues, a tot arreu s’hi esmorza el mateix (pa de llavors amb alvocat i salmó fumat, un suc de taronja i un cafè latte)? No deixem que això passe també a les nostres terres. No deixem que la ruralitat es vegi dissenyada i modelada des de la urbanitat. Mantinguem-nos fidels a la nostra singularitat, a la nostra idiosincràsia.
—
singularitat, solidaritat, sostenibilitat, tècnica, creativitat, diversió, investigació, passió, perseverança, proximitat, raïls, rebel·lia