L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) eleva fins a 1.709 milions d’euros les indemnitzacions que l’Estat ha hagut d’assumir per la construcció i el tancament del fallit magatzem de gas Castor, ubicat davant el delta de l’Ebre. En un informe sobre riscos fiscals aquest dimecres, l’Airef detalla que 1.454 milions d’euros són de la sentència del 2020 que obligava l’Estat a retornar els imports que havien avançat les entitats financeres, als quals se sumaran aquest any 255 milions a Enagás per les tasques de manteniment de les instal·lacions des de finals del 2014 i el segellament definitiu dels pous. L’autoritat també adverteix que l’import total pot incrementar-se fins a la clausura definitiva de les instal·lacions.
La indemnització a Enagás que cita l’Airef tampoc inclou els 39,22 milions d’euros que l’empresa va invertir per adquirir el gas matalàs que es va començar a injectar l’any 2013 en el projecte Castor.
El magatzem fallit de gas és un dels casos d’indemnitzacions assumides per l’Estat als últims anys i que analitza l’estudi de l’Airef, en l’apartat de riscos fiscals relacionats amb sentències judicials. Els pagaments derivats de totes les sentències acumulen més de 14.400 milions d’euros d’impacte en el dèficit.
Entre totes les diferents sentències els últims dos anys, l’efecte sobre el dèficit va ascendir a més d’11.200 milions el 2024, un 0,7% del producte interior brut (PIB), als quals se sumen uns 3.100 milions el 2025, un 0,2% del PIB.
La major part d’aquest impacte es va concentrar en l’administració central, que als últims dos anys ha assumit sentències judicials per valor d’11.900 milions d’euros.
Una de les sentències judicials més costoses és la relativa a l’IRPF aplicable a pensionistes que van cotitzar en mutualitats laborals, l’impacte del qual va ser de 5.936 milions d’euros en comparació a l’estimació inicial de 1.700 milions d’euros.
També destaquen la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar el 2024 alguns punts de la modificació de l’Impost sobre Societats, amb un cost de 4.105 milions d’euros, o el reconeixement de diverses sentències del dret dels pares al complement de maternitat en determinades casuístiques, amb un cost de 1.638 milions d’euros, entre altres sentències.
Més de 65.000 milions d’euros per desastres naturals
L’informe detalla que, entre 2005 i 2025, la despesa associada a desastres naturals i altres esdeveniments excepcionals acapara més de 65.085 milions d’euros, a preus del 2023.
La despesa per desastres inclou la destinada a obres d’emergència i ajudes a damnificats (16.500 milions d’euros), les indemnitzacions del consorci de compensació d’assegurances per riscos hidrològics, meteorològics (12.800 milions) i altres costos com els associats a la covid-19, que superen els 35.000 milions d’euros.
La major part del fons de contingència, en despesa prevista
L’Airef també remarca que el 71% del Fons de Contingència, prevista per mitigar gestos imprevistos, es va destinar a despesa no impressible l’any passat, un fet que també passava en exercicis passats. Per a l’organisme, aquest fet limita la capacitat del fons per atendre despeses de naturalesa no discrecional i imprevista.
En el cas de la DANA de València, el fons de contingència d’aquest cas ha desembossat uns 5.516 milions d’euros aprovats en diferents acords del Consell de Ministre, detalla l’informe, encara que persisteixen les “limitacions” per mesurar el seu impacte en termes de dèficit.
