Carnaval al febrer: balls, comparses i màscares al carrer. A algunes només els feia falta la gometa perquè realment ens passem tot l’any ballant entre disfresses, com canta Joan Rovira, en una de les cançons del seu primer disc, Peix sense espina, que justament enguany celebra el desè aniversari.
En el joc de les relacions, més sovint del que som conscients, despleguem una sèrie d’escuts invisibles per a protegir-nos del dolor, la incomoditat o la vulnerabilitat. Si ens despullem, i no estic parlant només de treure’ns la roba (esta, seduint-nos la ment, cau tota sola) i mostrem les nostres cartes correm el risc de perdre la partida, però de moment ja hem guanyat. Fins que les persones no comencéssim a tindre conversacions honestes sobre qui som, amb quins dimonis batallem, on ens falta “cariño” i què volem realment, l’amor seguirà sent una emoció temporal. La comunicació i l’honestedat són les claus per deixar de tindre temor. La temor és la filla de l’amor (i la fredor veïna de la por, ja ens va quedar clar a les classes del C2) havent oblidat el seu origen. I ja ho hem sentit i llegit moltes vegades que qui perd els seus orígens…
Màscares caigudes i enterrades com la sardina, peix amb espina, per posar punt i final al Carnaval i començar la Quaresma (40 dies “pel propi desert” de reflexió, introspecció i depuració) un dimecres de cendra, Sant Valentí, 14 de febrer, dia dels enamorats. Per què s’anomenarà Sant Valentí? No ho heu pensat mai? Serà per la gran valentia que implica posar-te en este “temazo” de l’amor?
L’amor està disponible per a aquelles persones que estan disposades a reconèixer-se.
Si el mes passat preguntàvem al cor, ara és el moment d’avançar una lletra a l’abecedari i canviar la r per la s. Què et diu lo cos?
Per dalt, el Sant Valentí astrològic, no l’han celebrat fins el dia 22 de febrer, amb la unió dels amants còsmics, Venus i Mart, al signe d’aquari, junt a Plutó. Després de dos anys, per fi tornen a ballar, amb ganes i sense disfresses. D’aquí lo rebombori d’intensitat i passió que is in the air. Esta conjunció és un indicador de persones que entren a les nostres vides, inicis de vincles de qualsevol tipus i, com estan a aquari, la dinàmica canvia: volem lo diferent, lo que se’n surt del conegut, del que ha de ser, de lo familiar…
L’entrada del sol al signe de peixos relaxa una mica l’ambient i afina la intuïció, la sensibilitat està a flor de pell i els somnis pels núvols però tocant de peus al terra. D’això s’encarrega la lluna plena a verge, del passat dissabte, posant ordre, revisant hàbits i ajudant-nos a deixar d’evadir lo realment important. I hi ha algo més important que el nostre propi cos? El que ens sosté. Si el mes passat preguntàvem al cor, ara és el moment d’avançar una lletra a l’abecedari i canviar la r per la s. Què et diu lo cos? Cop de realitat per a prendre consciència de natros mateixos i del nostre entorn i, com diu Mia Astral, una vegada conscient ja no pots ser indiferent.
Diumenge passat, fent lo vermut al solet, a la vora del riu, va sortir el tema de l’astrologia. Una noia que acabava de conèixer (amiga d’una amiga de la uni) em comentava que tots estos temes li feien respecte i que “a vegades, no cal saber tant”. No cal saber tant? La informació és poder! De clic en clic i tiro perquè em toca.
L’astrologia no té res a vore amb el tarot ni amb endevinar el futur. Simplement ens aporta informació de l’energia disponible i com ens podem beneficiar en funció de la posició dels planetes/signes/cases a nivell individual.
A vegades, tinc la sensació que, quan dic que m’agrada i xalo dedicant part del meu temps lliure a indagar sobre el cosmos, les estrelles i com repercuteix aquí baix lo que està passant per dalt… m’imaginen amb el mocador al cap i en una bola de vidre davant, veient més enllà. “Ojalá!”
Aquí estaria jo si pogués saber què passarà… o sí.
Ves a saber!
Tere Llambrich
Jurista astrolover