Isabel Jordà Cabacés, nascuda a Ascó, guanyadora el XXXV Premi de Narrativa Vila d’Ascó, publicarà per mitjà de Cossetània aquest Sant Jordi la novel·la amb la qual es va fer amb el guardó, ‘Rondalla del Mal Pas’. Una història d’acció, enginy i passió, narrada amb un estil directe i amb la parla pròpia de la Ribera d’Ebre.
La novel·la retrata els costums i les tradicions que es vivien a la Vila d’Ascó a finals del segle XIX. El jove protagonista Toni de Lilo és un xiquet orfe de mare, entremaliat, però molt enginyós, que porta de corcoll al seu pare, Ramon de Lilo, i al mossèn Cilici que l’accepta d’escolà de l’església durant una temporada. A la segona part de la novel·la, Toni de Lilo, ja convertit en un noi, marxarà a viure a Barcelona per complir les missions, sovint perilloses, del comte Flavià.
Isabel Jordà Cabacés
(Ascó, 1957) és catedràtica d’anglès jubilada. Ha dedicat tota la seva vida professional a l’ensenyament de la llengua anglesa, primer a l’Escola Diocesana de Navàs i després a l’Institut de l’Ebre de Tortosa. A més, és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili. Rondalla del Mal Pas (Premi Vila d’Ascó 2023) és la seva primera incursió en el món literari.
Fragments
El riu Ebre i el seu paisatge
“El noi continuà caminant carrer Major avant amb l’esperança de trobar alguna juguesca d’última hora a la qual afegir-se, però no va estar de sort, els altres xiquets ja havien marxat cap a casa seva. Aleshores decidí que, ja que li venia de pas, s’aturaria una estoneta al mirador de la Mola, un dels seus indrets preferits. Quan hi arribà, aguaità per sobre del vell mur de pedra i, com era habitual, les extraordinàries vistes el deixaren embadocat. Des d’allà podia gaudir d’una visió esplèndida de tota la fondalada amb el riu Ebre, la plana de les Illes, Vinebre, la Torre, i les serralades que l’envolten, la serralada d’Andisc, la del Pas de l’Ase i, allà lluny, on la vista es perd, Sant Pau de la Figuera i el massís del Montsant.
Contemplava la imponent serpent lliscant que formava el riu al seu pas per la vila. Escoltava l’aigua, fresca i musical, saltironejar alegre entre els tamarius. El riu era el seu món i se sentia feliç campant lliurement per les seves ribes. Hi passava llargues estones, sol o en companyia. Hi anava a fallar els nius dels verderols i les caderneres o a fer la migdiada a la soca d’un àlber“.
La vida a Ascó a finals del segle XIX
“Les baixes temperatures, però, compartien protagonisme amb un altre esdeveniment important a la vila: la collita de l’oliva. Durant uns mesos tot el poble es dedicaria, gairebé. exclusivament, a la recollida d’aquest fruit apreciat. De matinet els vilatans, a peu o a sobre de les muntures, sortien de casa per anar al tros a fer les olives. Sovint una boira espessa engolia el poble i tots els camins que hi condu.en. Les persones, ben embolcallades amb robes gruixudes per protegir-se del fred, solitàries o en colla, caminaven en silenci, com esperits en la boira eterna, per les sendes que els duien al tros. Si hi havia sort a migdia la boira escampava i lluïa el sol que aportava una mica d’escalfor a l’ambient. Al final del dia, com les formigues que tornen al cau, els vilatans tornaven cap a casa des de tots els punts del terme, carregats de sacs ben curulls d’olives acabades de collir de l’arbre o plegades del terra. Al vespre, tot havent sopat, la fam.lia baixava a l’entrada de la casa i destriava les olives agranades de les fulles i les pedres que havien estat arrossegades pel raspall, tasca que els mantenia ocupats fins ben entrada la mitjanit. Els vespres que no hi havia feina de porgar les famílies es reunien a la vora del foc i contaven velles històries que eren repetides generació rere generació”.
