L’Ajuntament de Deltebre ha celebrat aquest divendres com una victòria la sentència del Tribunal Suprem que anul·la el Reial decret que va reformar en 2022 el Reglament General de Costes per omissió del tràmit de consulta pública. L’alcalde, Lluís Soler, feia pública la seva satisfacció al seu compte personal de la xarxa social X: “Ho vam dir i finalment ha estat així. Tot i plantejar-ho a la Generalitat sense èxit, aquesta notícia és una porta oberta a aturar el deslinde per la via legal. Un bon dia per al Delta i per a Deltebre!”.
El tribunal assenyala que per a poder prescindir del tràmit de consulta pública en el supòsit de normes reglamentàries de l’Administració General de l’Estat “han de concórrer les circumstàncies acumulades de què es tracti de normes pressupostàries o organitzatives i, a més d’aquestes específiques normes reglamentàries, que concorrin raons greus d’interès públic que ho justifiquin, no imposin obligacions rellevants als destinataris o regulin aspectes essencials d’una matèria”.
I en el cas del Reial decret impugnat “de cap manera té naturalesa organitzativa o pressupostària i, a més i únicament als efectes del debat suscitat, de cap manera caldria infravalorar, com es raona en la MAIN (Memòria d’Anàlisi de l’Impacte Normatiu), els efectes de la reforma, com aquest mateix document acredita en referir-se als “objectius del projecte” (apartat 1.2), i resulta de la mateixa reforma que s’introdueix en el Reglament de la Llei de Costas”.
La sentència compta amb el vot particular de dos dels cinc magistrats que l’han dictat, partidaris de desestimar la petició de nul·litat del Reial decret per omissió del tràmit de consulta pública. En tot cas, consideren a més que aquesta nul·litat absoluta del reglament és una conseqüència desproporcionada quan va haver-hi una àmplia participació ciutadana i d’organitzacions representatives dels interessos afectats que van realitzar al·legacions, encara que anés en un moment posterior a l’elaboració del projecte.
Les al·legacions de l’Ajuntament de Deltebre i els moviments d’altres municipis
Cal recordar que a finals del setembre de l’any passat el mateix Soler ja anunciava que el consistori estava analitzant i preparant al·legacions a l’expedient d’atermenament del domini públic marítim terrestre que ha elaborat el Ministeri per a la Transició Ecològica en el marc de la revisió d’ofici iniciada ara fa pràcticament un any. Des de l’ajuntament d’assegurava que la proposta d’atermenament afecta a 250 propietats i lamentaven que s’hage tirat endavant l’expedient de ‘deslinde’ abans de l’aprovació del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre.
El batlle detallava que una de les principals afectacions es dona en terrenys agrícoles, ja que una quantitat important d’arrossars de primera línia de costa es podrien incorporar al domini públic.
La segona afectació important, segons ha explicat l’alcalde, es dona a la urbanització Riumar, ja que l’atermenament afecta a una zona urbanitzable. En aquest cas, el Ministeri fins i tot va més enllà de les afectacions que el Servei provincial de Costes va incorporar al Pla urbanístic, el POUM, aprovat fa dos anys.
Finalment, l’Ajuntament de Deltebre també es mostrava contrari a la incorporació de tota la Finca de Bombita en esta revisió de l’atermenament, ja que la línia de deslinde arriba quilòmetres terra endins.
Deltebre va ser un dels signants del manifest elaborat pel Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre (MOLDE), que demanava al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat i al Ministeri per a la Transició Ecològica que aturessin la creació de zones d’acomodació en terrenys de primera línia de costa i els projectes d’atermenament de la franja litoral que hi ha en marxa als municipis del Delta de l’Ebre. El document també va rebre el suport dels municipis de Sant Jaume d’Enveja, l’Ampolla, Camarles i l’Aldea.
La Comunitat de Regants de l’Esquerra demana paralitzar el ‘deslinde’
Per la seva banda, la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre també ha sol·licitat que es paralitzi la nova delimitació del domini públic marítim terrestre al Delta de l’Ebre fins que no s’aprovi un document estratègic que contingui mesures concretes d’actuació per a la protecció de la zona. Ho ha fet en les al·legacions presentades a l’expedient d’atermenament proposat pel Ministeri per a la Transició Ecològica per al terme municipal de Deltebre, en el qual fins a set infraestructures hidràuliques gestionades per l’entitat i vàries hectàrees de sòl cultivable incloses a la seva zona regable queden afectades pel procediment.
La finca ‘Los Vascos’, a més de les empreses Agroger i Nicovan, consideren il·legal l’ampliació de la franja pública
El primer moviment de fitxa, en tot cas, no va ser de cap administració o entitat pública. La propietat de la finca ‘Els Bascos’, que inclou el restaurant del mateix nom, juntament amb diferents parcel·les agrícoles destinades a la producció d’arròs, així com les empreses AGROGER i NICOVAN, van ser els primers a presentar oficialment al·legacions contra el projecte de nou atermenament de terrenys. L’escrit presentat, redactat amb l’assessorament del Col·lectiu Ronda i amb la col·laboració de l’advocat urbanista Raimon Soler, considera il·legal la incorporació plantejada de terrenys privats al domini públic marítim terrestre i la qualifica directament de “confiscació”, amb l’objectiu d’amagar la inacció de l’administració estatal a l’hora de protegir el Delta durant les últimes dècades.
