La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha anunciat aquest matí en un contacte informatiu amb la premsa a Tortosa que la nova seu de l’ens supramunicipal a la capital del Baix Ebre s’instal·larà provisionalment a les dependències de la Comunitat de Regants. Paral·lelament, es treballa, en contacte directe amb l’ajuntament, s’identifica una ubicació definitiva que tindrà la forma jurídica de conveni patrimonial. El trasllat es deu a la rescissió «urgent» del contracte amb la propietat del Palau Climent, antiga seu, a causa dels danys estructurals patits per la infraestructura després d’uns aiguats. Des de llavors fins a l’actualitat els treballadors de la Diputació estan ubicats a les oficines de BASE.
Tal com ha explicat Llauradó, «vam fer una cerca d’espais, a través d’immobiliàries, que reunissin els mínims requisits que ha de congregar una seu institucional per poder-nos ubicar, fins que vam trobar la seu actual de la Comunitat de Regants, pròxim a la Catedral. Estem pendents de signar el contracte d’arrendament de manera provisional, encara que una provisionalitat relativament estable, i iniciarem el trasllat de les 20 persones que treballen a la seu de la Diputació passat Setmana Santa». El nou contracte suposarà un estalvi respecte al que es pagava al Palau Climent, al qual se li ha de sumar també l’estalvi en matèria de seguretat perquè «les dependències de la Comunitat de Regants no les requereixen».
Llauradó ha reconegut l’existència d’un interès inicial per fer-se amb el Palau Capmany. «Hi havia una partida en l’exercici anterior. El tema és que quan vam fer el procediment de licitació per concurrència de cara a l’adquisició de l’immoble, es va quedar desert. No es va presentar l’oferta (per part dels propietaris del palau ni cap altre), per la qual cosa l’expedient es va haver de tancar (tal com va avançar Ebredigital). Enmig d’aquest impasse, el nou equip de govern de Tortosa ens va trucar a la porta per parlar sobre la possibilitat de buscar espais en immobles de la seva titularitat». En aquest punt, la reusenca reconeixia que «una administració es troba més còmode fent aquest tipus d’operacions en un altre ens públic. Ara estem en aquest moment».
