Puc dir amb relativa calma, després d’exercir de conserge d’Institut durant molts anys, compaginant la vocació d’escriptor, que els nostres adolescents arriben a la universitat sense saber redactar un text coherent i presentable. Sempre hi ha excepcions. Parlo de la majoria. Viatjant pel territori, pels instituts, parlant amb joves, fent xerrades, conferències, l’evidència d’aquesta greu mancança educativa ha anat creixent els darrers anys. En alguns Instituts es donava la curiosa circumstancia que era el conserge que feia fotocòpies dels meus propis textos, d’alguna novel·la que posaven com a lectura. Els alumnes, sobretot les noies, venien a la consergeria a preguntar. He parlat molt i molt, amb adolescents, i sé de que va el tema. Els conec des de dins. I es prenen això de la lectura com una pura obligació més i forçada, encara que la camuflin a les aules amb falses històries promocionals.
En general els alumnes acaben l’ESO sense saber redactar un text. I el que és ja una contradicció, alumnes que acaben el batxillerat i van a la universitat tampoc tenen una noció clara i coherent per redactar un text, que no sigui pregunta o resposta. Parlant amb moltes professores universitàries em constaten això que estic explicant. Amb honroses i excel·lents excepcions, la gran majoria d’estudiants no saben redactar un text de mínima coherència: Plantejament. Nus. Desenllaç. La qual cosa vol dir que no saben fer treballs teòrics d’assignatures humanístiques o tecnològiques, matemàtiques. No saben fer memòries, ni micro assaigs, ni articles… No saben redactar. NO se saben explicar a través d’un text. Però, és clar, van a la web i ja ho troben tot fet. I saben camuflar com ningú els textos. Són experts en enganyar-nos, no ho oblideu. Viuen per això.
El recent informe PISA, en secret, no estranya a ningú. Tots els professionals de l’Educació, ho saben.
El problema rau en una cosa. No es llegeix. La lectura és la biga mestra de la cultura occidental. Encara no s’han creat emoticones que puguin substituir la profunditat, precisió, síntesi, l’ambigüitat, generalització o concreció del llenguatge escrit. Aquesta és la pura veritat del 2023.
Als adolescents d’Institut no se’ls encomana el plaer de la lectura, si no l’obligació de la lectura
Els nostres adolescents no llegeixen i la web ens ho dona tot fet. I ara amb la Intel·ligència Artificial, imagineu-se’ls!!!! La cosa empitjorarà, sens dubte. El procés, per comparació (totes són odioses) és similar al de la calculadora normal i la científica quan va aparèixer fa alguns anyets. Per a què cal aprendre les taules de multiplicar?, per a què cal saber sumar o dividir, el %, etc, etc… si hi ha una maquineta que ho fa? Per a què cal saber redactar si hi ha una màquina, una extraordinària I.A. que ho fa per tu i molt millor?
Insisteixo: no es llegeix. Malgrat tots els programes de lectura, als adolescents d’Institut no se’ls encomana el plaer de la lectura, si no l’obligació de la lectura, encoberta amb mil subtileses, que ells detecten ràpidament i evadeixen. Són molt espavilats, els adolescents, us ho asseguro. Han nascut amb la projecció d’un mòbil a la mà… I els que vindran ara tindran una I.A incorporada al seu tendre cervell que utilitzaran amb totes les conseqüències. Monstres experts amb totes les arts informàtiques per enganyar als pedagogs de torn, cansats, estressats i sense nord ni passió per ensenyar (sempre hi ha excepcions, és clar).
Enceto un altre paràgraf amb la mateixa idea: No és llegeix!
Ja sé que direu, (algunes?) que això ho dic de forma interessada perquè soc escriptor i vull vendre novel·les! Sí, és clar que vull vendre novel·les, però constato que, amb els meus anys d’experiència al món dels instituts, treballant com a conserge-escriptor, he vist molt pocs, comptades excepcions, de professores i professors emocionats, entusiasmats, (fiqueu l’adjectiu que vulgueu) amb la lectura. Recordo que entrava a la sala de professors, a les dotze del migdia, amb un fanal encès, i em deien: “Andreu, conserge… Estàs boig! què busques? I jo responia: “Lectores i lectors de veritat!”.
M’he trobat a centres educatius amb una resposta generalitzada del professorat… “Andreu no tinc temps per a llegir”. És que és impossible, impossible, exàmens per corregir, treballs, preparar classes, ets, no tinc puto temps!” I jo em preguntava en silenci: Com és possible? Un professional de l’educació no té temps per a llegir? Segur que feia una ganyota forçada, per què el meu cervell de conserge-escriptor petava, esclatava, implosionava amb la resposta. No tinc temps per a llegir??? Com? Com? Aleshores com vols encomanar la lectura als alumnes que tens a classe? M’és igual que siguis professor o professora de matemàtiques o de tecnologia, és el mateix. Què no tens temps per a llegir?
Són molt intel·ligents i espavilats els adolescents, no els infravalorem, si us plau.
Transcendeix! Transcendeix! No t’enganyis. Quan entres a classe a donar la lliçó del programari curricular, els adolescents ja t’han fet la radiografia de l’ànima. No ho dubtis!!!! I ells ja saben que tu, professora o professor: “No tens temps per la lectura”. Això és el que ells capten.
Són molt intel·ligents i espavilats els adolescents, no els infravalorem, si us plau. Són uns monstres en potència. Però, si us plau, professores i professors els adolescents no són els vostres enemics que cal educar! Ells detecten ràpidament el caràcter, les emocions, els anhels, les frustracions, les ganes d’ensenyar i de llegir del mestre o la mestra que entra a l’aula. Ells encara no tenen filtres i els més oberts i espavilats, tenen comunicació directa amb la resta i us lapiden amb una frase.
Generalitat, consellera Simó (li tinc admiració i estima personal), crec que tots els alumnes de tots els centres eductius del país haurien de tenir una o un John Keating, alguna hora perduda de la setmana. S’ho mereixen. M’ofereixo i, com jo ,crec que moltes escriptores i escriptors estaríem disposats a incorporar-nos a les aules, un parell d’hores a la setmana per a crear a cada centre una Dead Poets Society, clandestina, rebel, contestatària i sobretot emotiva. La lectura només es pot fomentar des de la passió, l’emoció per la lectura. I aquesta és la base de moltes coses. La base de la pedagogia del nostre món occidental. La base i el fonaments, no només de les escriptores i escriptors de ficció o no, sinó també dels metges, arquitectes, matemàtics, tecnòcrates, científics, economistes, programadors d’I.A. i professionals de l’ensenyament.
Andreu Carranza, escriptor
