La Lydia Beltri va néixer a Flix, va emigrar a Barcelona, es va cansar del ritme de vida a la gran ciutat i va retornar al poble per fundar, juntament amb la seva parella, Jordi Llop, Lupini i Ratini Produccions Siderals. La Claudia Bottello, de 29 anys, pare italià, casada i amb un nen i una nena en edat de fer maleses, va decidir muntar una tenda de roba al carrer Girona, 5. I quan totes dues van unir voluntats i desitjos, va veure la llum l’encantador vídeo de promoció de l’establiment (‘Fins la Lluna’) que ho ha petat per xarxes. ‘Som nens de poble’ és una producció senzilla, plena d’enginy, amb un ritme actual, una lletra reivindicativa i un missatge nítid que fa enyorar els dies que jugaves a lladres i serenos i arribaves a casa ple de fang amb un somriure d’orella a orella.
“El Jordi sempre ha estat a Flix, però jo vaig volar per fer de publicista a Barcelona”, explica la Lydia. “Al final em vaig cansar del dia a dia molt absorbent de les agències, i vaig tornar per guanyar qualitat de vida”. La solució va ser crear la productora. “Va ser com si s’ajuntessin els planetes. La meva expertesa acumulada va ser un valor afegit per muntar-la perquè, com a publicista, sempre havia treballat amb productores. Coneixia la seva manera de fer. I en arribar a Flix vaig detectar una mancança en aquest sector”. Com un buit és una oportunitat, van començar a treballar amb “anuncis de marques locals i regionals. Tot dins de la filosofia de quilòmetre 0. L’encàrrec de la Claudia va anar en aquesta línia”.
“Ella ens va demanar dues coses -assenyala la Lydia-. La primera donar a conèixer el seu negoci, però té màgia, i també volia reivindicar poder criar els seus nens aquí. Una aposta molt valenta en un poble no molt emergent”. En aquest punt, la Claudia diu la seva: “jo vaig obrir la tenda farà prop d’un any amb la intenció de facilitar la conciliació familiar amb els meus dos nens, per estrany que sembli. Pensava que era una manera de tenir-los a prop. M’agrada molt la roba i la que hi havia a Flix per a nens ja fa uns anys que tancar. Així que em vaig llençar a l’aventura. Totalment. Els pobles s’estan morint. Però si no lluitem per ells, quedarem en un desert”.
Totes dues ja es coneixien amb anterioritat, i la Claudia també estava al cas de la manera de treballar de la Lydia. “El seu estil té tocs divertits, especials, que van més enllà del típic anunci. Jo volia una cosa potent. A ella li agrada l’estètica dels anys 70 i 80 i vaig pensar que era la persona indicada per fer alguna cosa original i divertida. I ara com ara, les xarxes són l’eina principal per a donar-te a conèixer”.
Lydia: “A nosaltres també ens agrada el Tecno i la Rosalía!”
“Com a publicista -continua la Lydia- estic acostumada a pensar idees rodones. Estic molt entrenada. I un cop decidit fer un homenatge als nens de poble, vam voler fugir de la música tradicional. A nosaltres també ens agrada el Tecno i la Rosalía! Per això vam buscar una cosa moderna, com la roba de la Claudia que no té res a envejar de les tendes de Barcelona. L’anunci està gravat com un videoclip, a càmera lenta i de fet poc infantil, amb els crios agafant protagonisme de superioritat en pla rock stars”.
“Quan em va passar la cançó se’m va esborronar la pell”, admet la Claudia. I a partir d’aquí només calia feina. Moltes hores de feina, perquè els exteriors van ser rodats a diferents pobles i amb diferents nens. “Vam parlar amb els seus pares, alguns d’ells clients meus, per si els deixaven participar i no hi va haver cap problema tret d’algun que era una mica vergonyós. Els meus dos fills també hi surten”, assenyala la Claudia. “S’ho van passar molt bé perquè, al capdavall, ells estaven jugant”.
La bola comença a rodar i es fa viral
Acabat el rodatge i llançat a xarxes, la bola es va començar a fer gran de forma inesperada. El que havia de ser un producte original circumscrit a les rodalies, es fa acabar fent un fenomen nacional. Segons la Lydia, l’epicentre de la viralitat cal buscar-lo “amb una piulada que ens va fer al seu Twitter una escriptora de la Palma d’Ebre que viu a Barcelona, Marta Rojals. Venia a dir que un vídeo com aquest no es podia quedar només a la comarca. I així va començar la viralitat. Amb més de 20.000 seguidors, amb el pas del temps ja acumulava 1.900 m’agrada i gairebé 800 retuits. I després va venir el programa de TV3 ‘Zona Franca’, amb la seva versió sobre ‘nens de Barna’ en la qual ens va etiquetar a la productora i a la botiga. A partir d’aquí se’n va fer ressò el ‘Tot es mou’ de l’Helena Garcia Melero, que ens va entrevistar, i el Telenotícies”.
🎶 Ei, @AjuntamentFlix, què us sembla la versió d’en @JoelDiazBrah de la cançó de “Lupini & Ratini” que ho ha petat al vostre poble?
▶️ https://t.co/eU9KRngM51 🔴 pic.twitter.com/tRDCaBVACs
— Zona Franca (@ZonaFrancaTV3) December 19, 2022
I ara què? Totes dues es mostren satisfetes perquè “la nostra feina ha tingut repercussió. Ens tindran al cap i es recordaran de nosaltres”, afirma la Lydia. La Claudia va en la mateixa línia, encara que “jo no puc competir amb internet a l’hora de vendre roba. El principal objectiu és que la gent de la comarca vingui a la meva tenda, on ofereixo roba de nounats fins als 15 i 16 anys. També tinc productes de puericultura, joguines i amb especial atenció a marques fabricades aquí i no a Àsia. Cal que valorem la gent de les petites empreses de la zona. En tot cas per primer cop hem sortit a les notícies per coses bones i no per les habituals desgràcies que patim”, deixa anar la Claudia. El missatge, realista, invita però a l’optimisme. No sempre la moneda ha de sortir creu.
1 comentari
Moltes gràcies per l’article! Ets un amor, has reflectit tot el que sentim i som 🥰