“Lo sinyó Josep Vergés Zaragoza va escriure un llibre la mar d’interessant, Recordances. Dessegida vaig vore que la manera d’escriure d’aquell ilustre Tortosí tenia una atra forma de redactar. Per n’aquell temps sembla que’l sinyó Verges ja tenia molt clar lo que dia i com ho dia. Adeprenc coses d’ans, de fa molts anys. Perque’ls d’aquells temps siguent com siguent també tinen riquesa literaria. Parlava del minja, de Madrit, d’Aufara de Carles i de Quico’l Màrtir que vivia per aquelles fetxes. Allavons les coses passaven més espaiet…”. Aquesta és una petita mostra de les paraules utilitzades al llibre que no deixen de ser tant curioses com oblidades.

Òbviament, el català central està guanyant terreny a marxes forçades al nostre dèbil parlar de les Terres de l’Ebre. Cada vegada menys podem assaborir els accents i paraules de cada una de les poblacions com Paüls, Bot, Flix, Tivenys, Sant Jaume d’Enveja, etc. Poblacions amb un destacat accent i ric vocabulari. Els joves surten dels seus pobles diàriament per anar a estudiar l’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius als instituts que concentren, mesclen i domen una varietat de sons guiats pels llibres de text. A poc a poc van deixant de costat la manera de parlar dels seus pares i mares per substituir-ho pel que tenen estipulat segons normativa. Es fa més difícil identificar la procedència i origen del jovent. L’argot utilitzat a les aplicacions de comunicació en línia també modifica tots els paràmetres lingüístics que fins ara teníem a la nostra ment i que molt probablement s’haurà de fer un registre per tal d’identificar-los.

Els mitjans de comunicació han accelerat aquesta degradació lingüística territorial refinant el seu accent i vocabulari, exhibint un model més formal i acurat que gota a gota cala dins de la forma d’expressar-se dels seguidors. Periodistes, comunicadores, entre altres s’haurien de preguntar a quin públic es dirigeixen i adaptar-se als interlocutors de casa. Jo mateix en aquesta opinió en sóc un exemple.

En qualsevol cas, a les xarxes socials podem constatar com encara hi ha anarquistes de l’escriptura i l’oratòria que maltracten les normatives imposades pels entesos en la matèria, que bé per desconeixement de la norma, per falta d’interès o simplement per portar la contrària a l’Institut d’Estudis Catalans a la negativa d’acceptar els articles (lo i los) tan nostre als registres formals. Un exemple, el youtuber @Berti ens explica la seva experiència d’aquesta temàtica al següent vídeo on ens fa reflexionar sobre aquesta realitat. https://www.youtube.com/watch?v=A8FONOHGOpc

Les primeres normes ortogràfiques oficials del català van sortir a la llum l’any 1913. El Català és una llengua viva i canviant, per això igual que totes les campanes de Gauss tenen la seva pujada, punt àlgid i la seva baixada, en conseqüència, qui sap si dins d’uns anys sentirem als de Paüls dir “Quelcom” i a Barcelona “xeic”.

Professor de Formació Professional.