Els diputats al Parlament, Alfons Montserrat i Lluís Salvadó, i l’eurodiputada Diana Riba han presentat de manera telemàtica per a les Terres de l’Ebre el llibre Ubuntu: La república del bé comú escrit per Raül Romeva. El tercer que escriu d’ençà que va ser empresonat.
Montserrat, que ha dirigit la presentació formulant diverses preguntes a Riba i Salvadó sobre el contingut d’Ubuntu, ha qualificat el llibre de “reflexió molt lúcida davant de tot el que el republicanisme català ha d’afrontar en una societat canviant”.
Riba ha explicat que “Ubuntu és un principi ètic d’origen sud-africà considerat un dels principis fundacionals de la República de Sud-àfrica, que Raül explica mitjançat un conte. El concepte significa un simbolisme que ens convida a sortir de la lògica de l’individualisme per crear una lògica més del col·lectiu. Només puc ser si et reconec a tu, i tot allò que faig té un impacte en la comunitat; on el bé individual o la felicitat té sentit perquè té repercussió en el bé comú”.
L’eurodiputada ha destacat que el concepte Ubuntu i de la nova política que planteja Romeva es fonamenta en tres conceptes: “hem de fer una política que ens porti a cooperar més que a competir; a repartir més que a acumular, i a cercar la felicitat més que no pas la riquesa”.
Salvadó ha manifestat que “l’economia del bé comú, com la defineix Raül al llibre, és el somni europeu. Si més no el que anhelem des de Catalunya, centrar-nos en el fet que la nostra ciutadania visqui molt millor”. Un fet que ha contraposat al model neoliberal imperant que permet que 100 persones, en l’àmbit mundial, tinguin la mateixa riquesa personal que 4.000 milions de persones.
El contingut del llibre planteja cinc reptes per a la reflexió amb el republicanisme ètic com a motor: primer la revolta global en un moment excepcional on l’individualisme és el protagonista; segon, la condició humana i la necessitat d’actuar col·lectivament; tercer, el concepte del republicanisme com a defensa dels drets i les llibertats; quart, el poder i el paper de les institucions i, per últim, la República catalana com a part activa dels canvis.