L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) és un organisme autònom adscrit al Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda creat l’any 1993. Com a organisme aglutinador de consens, algunes de les seves funcions són impulsar i avaluar plans de promoció i desenvolupament de caràcter global o sectorial de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, fomentar la projecció de les comarques esmentades, desenvolupar programes de suport de caràcter general i sectorial dirigits als ens locals del territori, executar el manteniment i la promoció de la via navegable a l’Ebre o vetllar pel compliment i revisió del Pla Territorial parcial de les Terres de l’Ebre, entre altres. El rapitenc Albert Salvadó n’és el president.
En els propers dies es materialitzaran qüestions importants per l’organisme que vostè dirigeix i que ens agradaria repassar. Sembla que estan treballant en la renovació dels membres dels òrgans col·legiats de l’Idece.
Estem justament amb la renovació dels diferents òrgans col·legiats, el consell rector de l’IDECE i el Consell Econòmic i Social. Estem afrontant un canvi de reglament per donar-li un paper més rellevant a la societat civil del territori i bàsicament amb l’objectiu de recuperar l’ens com l’instrument pel que va ser ideat en el seu moment. En un territori perifèric com el nostre, que està necessitat d’eines de desenvolupament esperem que l’IDECE pugui començar a afrontar aquest rol d’eina de desenvolupament territorial, que bona falta ens fa. Crec que en poques setmanes, tal i com marca el reglament puguem reunir la Comissió Permanent del Consell Econòmic i Social, per modificar justament el reglament i el nombre de membres, per fer-lo més àgil en aquest paper d’engranatge que penso entre l’acció del Govern i el teixit socioeconòmic del territori. Posteriorment faríem una convocatòria del Consell Assessor que fa molts d’anys que no es convoca.
Fa uns dies es van presentar les principals conclusions de la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, de la que en volen formar part.
Sí. De fet amb la Taula de Consens estem treballant. Pensem que és una iniciativa importantíssima. De vegades, el desacord al nostre territori ha fet impossible avançar en algunes qüestions. La Taula de Consens supera aquella discussió històrica sobre les possibles solucions als problemes de la regressió i la subsidència del Delta -solucions dures o solucions toves- i que no ens permetien avançar units per implementar possibles solucions. Els set ajuntaments del Delta i les comunitats de regants han fet un pas endavant, ja porten dos anys treballant i definir una bateria de solucions adaptades a cada zona del delta. Ara, l’emergència pel darrer temporal Glòria ens ha posat a l’agenda nacional. I és per aquí que hem d’avançar. Hem d’escoltar-los i decidir cap on s’han d’esmerçar els recursos que necessitem d’una manera urgentíssima per a salvar el delta.
Tornant a l’inici de les seves paraules potser és hora d’encarar l’organisme que vostè dirigeix cap al propòsit que fou creat: el desenvolupament, tal i com indica el seu propi nom. Si hagués de destacar alguns dels projectes que estan impulsant, quins en destacaria?
Justament ara estem treballant, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de les comunitats de regants, una iniciativa per poder implementar i coordinar a través de l’IDECE una eina de cogestió de tota l’aigua dolça dels dos hemideltes. Les dos comunitats de regants són les que se n’encarreguen i estan tenint molts problemes per evacuar l’aigua a les badies i miraríem d’incorporar més col·lectius per parlar de la gestió d’aquesta aigua i poder fer-la en funció d’altres necessitats, com la dels aqüicultors, dels pescadors, dels caçadors i que aquests col·lectius puguin participar en una mena de taula de cogestió integral de l’aigua del delta. Pensem que pot ser un pas endavant. Estem dedicant moltes energies tots plegats i podria ser revolucionari. També és fonamental per a la construcció de les infraestructures necessàries per poder fer aquesta gestió hídrica.
Recordem també altres projectes en els quals vostès estan treballant, com el Projecte Life Migratoebre.
Exacte. Ara acabem de fer la publicació de l’impacte ambiental. Ara estem en la fase final de la tramitació administrativa de la corresponent autorització per poder fer el projecte. Ens queda l’actuació estrella que és la rampa de peixos a l’assut de Xerta, que ens ha de permetre resoldre la connectivitat biològica en aquest tram de riu i superar aquesta barrera física de l’assut per tal que les diferents espècies puguin remuntar-lo. Esperem que durant aquest exercici, durant els propers mesos pugui ser ja una realitat.
Aquests són només dos dels projectes sobre els quals estan treballant, però en podríem afegir altres, no?
Sí. I tant. Sense anar més lluny, el mateix manteniment de la via navegable per l’Ebre o el compliment o revisió del Pla territorial Parcial que comentaves al principi, per citar-ne uns altres dos.