ACN / Dani Gutiérrez || Una multitud de gent ha omplert aquest dimarts la Diagonal de Barcelona per reclamar la República i l’alliberament dels polítics independentistes presos en el marc de la concentració de la Diada per la República Catalana convocada per l’ANC i Òmnium. La Guàrdia Urbana de la capital catalana ha xifrat la concentració en al voltant d’un milió de persones, que han omplert a vessar els sis quilòmetres de recorregut entre la Plaça de les Glòries i el Palau Reial. El tret distintiu de la concentració d’aquest any ha estat la representació d’una onada de so que ha recorregut tot el tram fins arribar a la capçalera de l’esdeveniment, on ha tombat un mur d’atrezzo de grans dimensions instal·lat a l’escenari del Palau Reial que feia referència als obstacles superats i a superar per fer efectiva la República catalana.

A quarts de quatre de la tarda, gairebé dues hores abans de l’hora oficial d’inici de la concentració, la Diagonal de Barcelona començava a omplir-se de gent. Diversos carrers de l’Eixample acollien llargues fileres d’autocars aparcats, els centenars de vehicles que han portat gent d’arreu de Catalunya.

A aquella hora l’organització demanava als participants que es col·loquessin als seus trams -entre el 0 i el 37– perquè puntualment a les 17.14 h pogués començar l’onada de so, el tret distintiu de la concentració d’aquest any. Uns 6 quilòmetres de recorregut que poc abans de l’arrencada oficial de l’acte estaven plens a vessar de punta a punta, des de la Plaça de les Glòries fins al Palau Reial.

Minuts abans de les 17.14 h una colla de grallers ha interpretat el toc de matines des del tram 37 i instants després s’ha fet silenci a la Diagonal. L’actor Toni Albà ha estat l’encarregat de donar la benvinguda i fer l’anunci del toc. Els concentrats també han abaixat les pancartes i banderes.

A l’hora assenyalada, l’espetec d’un coet ha trencat el silenci al tram 37 i ha generat una gran onada sonora que ha avançat i crescut progressivament fins arribar al tram 0, entre les pancartes i els cartells que els assistents han alçat quan l’onada ha passat per la seva zona, a manera simbòlica de fer sentir la seva veu.

Quan l’onada ha arribat a l’escenari, s’ha fet caure un mur d’atrezzo de grans dimensions instal·lat a l’escenari del Palau Reial, que feia referència als obstacles superats i a superar per fer efectiva la República catalana.

El mur estava format per una infraestructura metàl·lica on hi havia representats el rei Felip VI, una roda de hàmster i el 155. Diversos actors han sacsejat el mur i han començat a tombar algunes de les seves peces sota els crits d”Independència’, ‘Ni un pas enrere’, ‘Sempre ferms’ o ‘Els carrers seran sempre nostres’.

Un cop s’ha tombat el mur, hi ha hagut diversos parlaments en defensa de l’anhel independentista d’assolir una república catalana i en defensa dels polítics empresonats i exiliats. Un dels tons més reivindicatius ha estat el de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que ha demanat al Govern que es torni a preparar per un “embat” i que no implori permisos “que no arribaran mai”.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s’ha dirigit als polítics independentistes per demanar-los “sentit d’estat; unitat, que no vol dir uniformitat; rigor; fermesa i que la determinació demostrada a la Diagonal es transformi en acció política”.

De la seva banda, el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, ha denunciat la “ferotge persecució de l’Estat espanyol” contra l’independentisme.

També han parlat els advocats de presos i ”exiliats”, Aamer Anwar i Ben Emmerson, que han demanat la llibertat dels líders independentistes per poder negociar una solució política al conflicte català.

A més, ha intervingut la mare d’Adrià Carrasco –el jove del CDR d’Esplugues “exiliat” a Bèlgica-, Núria Tarrés, que ha assegurat que el seu fill ha hagut de marxar a Brussel·les “cercant la seguretat i la justícia que aquí no té”.

A quarts de set de la tarda els participants a la Diada per la República han començat a abandonar la Diagonal de Barcelona després que s’hagi posat punt i final a l’acte. El cant d”Els Segadors’ a l’escenari principal ubicat al Palau Reial ha marcat la finalització de la Diada.

Clam ebrenc

Hi havia ebrencs repartits pels set quilòmetres de la manifestació, però la majoria es trobaven entre els trams 1 i 2, a l’entrada sud de la Diagonal. Tothom hi havia arribat aviat i amb temps, però potser els que més havien matinat, els membres d’un club de motoristes de Vinebre. Altres havien avançat el final de les vacances o del pont per no fallar en una nova Diada. Un dels missatges en què tots els ebrencs consultats coincidien era en l’èxit de la convocatòria. Molta gent i alegria.

Les manifestacions de les diades són sempre les manifestacions dels somriures, tot i que enguany l’alegria es barrejava amb una certa amargor per presos i exiliats.

També hi havia representació política entre els manifestants, amb missatges a transmetre.

I sempre hi ha aquella gent que mai falla. Com la gent de Masdenverge, habituals a la jornada. Primer fent-se la foto de rigor per al record i, després, fent un dels resums més complets de tot plegat.

Des de l’Ebre a Barcelona, amb alegria, contundència i optimisme de futur.

Els actes de La Diada sempre ofereixen tot tipus d’imatges i de moments interessants. Resumir-ho tot és impossible així que el que els hem preparat és un petit tast del que es va viure en els trams ebrencs de la manifestació de Barcelona. Una contracrònica del viscut un 11 de setembre del 2018 per la tarda a l’entorn de Palau Reial.