Els arqueòlegs del Departament de Cultura relacionen el descens d’excavacions d’espais de la guerra civil amb la caiguda de l’obra pública. La construcció de nous parcs eòlics o carreteres fa uns anys anava acompanyat d’intervencions de caràcter preventiu en trinxeres, fosses comuns o altres elements patrimonials datats de la batalla de l’Ebre.
Així ho ha constatat l’arqueòleg del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, Joan Martínez. «El que resulta interessant és que, aquest cop, tenim un perfil que surt de la iniciativa local i de la iniciativa de recerca, de la universitat, que tant de bo pugin incrementar-se aquest tipus d’intervencions», ha subratllat Martínez.
Ara les actuacions per posar en valor aquest patrimoni surten dels ajuntaments o de la recerca. Per això, la tercera jornada d’arqueologia i patrimoni de la guerra civil al front de l’Ebre, abordarà la importància de l’arqueologia per recuperar la memòria del nostre passat recent. «La gestió del patrimoni dona idees perquè recuperem el patrimoni, com el posem en valor i com el retornem a la societat forma part d’aquesta línia de treball. La intervenció no és perquè si, si no posar el patrimoni en valor», ha abundat el director tècnic del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebr (Comebe), David Tormo.
La tercera edició de les Jornades, que se celebrarà el dissabte 25 de novembre a la seu dels Serveis Territorials de Cultura, retornarà a l’arqueologia del conflicte de la mà de la Dra. Queralt Solé (UB) i a través de les experiències derivades de les intervencions arqueològiques al lloc de comandament de les Brigades Internacionals, la cota 287 de Corbera d’Ebre o el barranc dels Fornets de Xerta.
Totes les conferències es recolliran en un llibre. Aquest dilluns s’ha presentat la edició de la segona jornada, que es va dedicar a l’estudi de les estructures defensives del front i a la intervenció en fosses comuns.
https://www.youtube.com/watch?v=_JGQaMOMlm4&feature=youtu.be
