Segons Tomàs, “el que està passant a Catalunya és molt gros i hem d’estar pel tema, però crec que almenys la comunitat política ebrenca, hauria d’anar amb compte i no distreure’s”,referint-se als contactes constants de comunitats autònomes i comunitats de regants amb el govern de l’estat a partir del Pacto Nacional del Agua, que considera, embrió del futur Pla Hidrològic Nacional. Respecte a si pot afavorir en la lluita antitransvasista un nou marc polític a Catalunya en una futura república catalana, Tomàs va ser contundent en afirmar que, “el govern que tenim és transvasista. En el moment actual no és prudent discutir el tema, però som conscients que només ens afavoriria un govern que modifiques el canal Segarra- Garrigues, on no hi ha pagesos que si apunten, que no té justificació, que 7 dels 31 pobles afavorits ja són de les conques internes de Catalunya i de fet el canal acaba molt prop”. Manolo Tomàs va recordar que és el govern català qui actualment està finançant les dos grans amenaces de transvasament de l’Ebre, com són el canal Segarra-Garrigues i el canal Xerta-Sénia