“Si parlem amb el president de la Generalitat i solucionem tot aquests temes, ja no caldrà parlar amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Això és evident. La pilota està damunt del president de la Generalitat. Ja ho he dit tota la setmana: nosaltres no consentirem en cap moment aquest nivell de discriminació”, ha aclarit l’alcalde terraltí i exdiputat del PSC al Parlament. “Està a les seves mans solucionar-ho”, ha afegit.

El ple convocat per aquest migdia ha generat tanta expectació al carrer com mediàtic. I també alguns moments de tensió amb el públic. Paladella ha centrat la seua intervenció en exposar perquè Batea està discriminada pel govern català. Reclama resoldre el conflicte amb Gandesa per un tros del terme, les compensacions pels parcs eòlics i l’atorgament de 30 places públiques per la residència d’avis.

Paladella no ha dubtat a l’hora d’acusar la Generalitat, i concretament la consellera de Benestar Social i Família, Dolors Bassa, d’haver “enganyat” el consistori i, fins i tot, de falsejar les dades sobre els índexs de cobertura assistencial de la gent gran. Segons ha precisat, tot i no haver estat encara aprovades, les 30 places promeses per al centre bateà, acordades amb la Generalitat i ratificades tres cops pel Parlament, comptabilitzen dins de l’estadística de Benestar i Família per elevar el percentatge de cobertura assistencial de forma artificial. “Potser, fins i tot, es paguen”, ha clamat l’alcalde indignat, tot recordant que cada plaça suposo 22.000 euros anual i un la creació d’un lloc de treball.

També ha acusat el Govern de pressionar els municipis de la Terra Alta més afectats pels projectes eòlics perquè acceptin els acords amb les empreses promotores. L’alcalde sosté que el territori rebrà la massificació sense veure ni un euro del pla d’inversions industrials. L’expedient obert des de 2014 perquè una part del terme municipal passi a dependre de Gandesa –una zona on es troben tres molins i que genera anualment uns ingressos tributaris de 40.000 euros- és el tercer greuge que inquieta el govern municipal.

Les intervencions de Paladella han trobat una resposta majoritàriament crítica des del públic, que li ha recriminat en molts moments que no abordés l’amenaça de marxar de l’Aragó. El ple, que no ha votat cap punt ni ha pres cap decisió al respecte, ha servit perquè els regidors der l’oposició s’erigeixin en els principals detractors polítics de la proposta.

Tant 100% Batea com CiU, que estan en minoria davant del govern municipal d’UPTA-PM, li han reclamat obertament la seva dimissió després d’ocupar l’alcaldia durant 26 anys. “Li demanem la dimissió perquè entenem que amb aquesta actuació no només ha anat en contra de la voluntat de Batea, ha pres una decisió per a la qual no estava legitimat, no tenia dret de posar en boca del poble la intenció d’explorar fórmules per sortir de Catalunya i agregar-nos a l’Aragó. A més de les conseqüències molt negatives cap a la imatge de Batea i el sector del vi, que ha començat a notar els efectes perniciosos d’aquest anunci”, ha apuntat Cinta Rams, regidora de 100% Batea. Malgrat això, Rams assegura haver apreciat també un canvi en el discurs de Paladella i l’acusat de donar una resposta “ambigua”. Una circumstància que atribueix a la pressió de la població, de les entitats sobiranistes i de les empreses del municipi, tretze de les quals van presentar ahir una instància reclamant a l’alcalde que rectifiqués.

 

.

.

 

Periodista.