Jordi Bertomeu Farnós nomenat ‘prelat d’honor’ arran del seu paper en la persecució de la pedofília a l’església catòlica
La pàgina web del Bisbat de Tortosa ho té com una de les seves notícies de portada: “el capellà tortosí Jordi Bertomeu Farnós ha estat nomenat pel Papa Francesc Prelat d’Honor de Sa Santedat”, diu el titular, al que acompanya una foto d’aquest home de 50 anys, persona de moda al Vaticà i que habitualment viu entre dos ciutats, Roma i Tortosa.
A Roma és l’home de confiança del Papa per investigar i acabar amb les pràctiques de pedofília dins de l’església catòlica, els abusos sexuals a menors. I a Tortosa ocupa el càrrec de vicari judicial (des de 2002), ja des d’abans de l’arribada de l’actual bisbe, Enrique Benavent. Les persones que el coneixen coincideixen a dir de Jordi Bertomeu “arribarà molt lluny”.
Fent l’habitual recerca a internet es detecta el cas de més rabiosa actualitat del que ha estat protagonista indirecte. I té a veure amb la pedofília a Amèrica Llatina, concretament a Xile on l’escàndol ha estat majúscul. Aquest ha estat un tema del qual el capellà de Tortosa ha estat l’enviat del Papa per investigar-lo i sancionar-lo, com descriu i destaca la premsa xilena, cas del diari La Tercera, que el qualifica de personatge misteriós, provinent d’una desconeguda diòcesi (http://www.latercera.com/reportajes/noticia/misterioso-hombre-clave-del-papa-francisco/162053/)
Del capellà de moda al Vaticà se li dediquen moltes ressenyes i la majoria destaquen les seves virtuts. En l’àmbit formatiu es recorda que primer va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, i que no va ser fins després d’acabar la carrera que va entrar al Seminari de Tortosa per estudiar Teologia. Va fer-se capellà l’any 1995 quan tenia 27 anys, i ara ja és també doctor en Dret Canònic per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma.
Les fonts consultades coincideixen en el que també es pot llegir a les ressenyes del que està sent ara la seva activitat principal, la lluita contra la pedofília. I és que, a més de ser Oficial de la Secció Disciplinar de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, és, com dèiem, la persona de confiança del Papa Francesc, qui fins i tot va lloar-lo per escrit de forma específica com no és gens habitual.
En una carta dirigida als bisbes de Xile el Papa deia el següent: “Vull manifestar la meua gratitud a S.E. monsenyor Charles Scicluna, arquebisbe de Malta, i al rev. Jordi Bertomeu Farnós, per la seua ingent feina d’escoltar serena i empàtica els 64 testimonis”. Feia referència la carta a la causa que s’està portant a terme contra Juan Barros, bisbe de la ciutat xilena d’Osoro, i anteriorment bisbe castrense (de la Forces Armades de Xile) durant 30 anys.
A Barros se l’acusa d’encobrir els crims comesos per un capellà anomenat Fernando Karadima, declarat culpable per abusos a menors comesos els anys 80 i 90. Un tema que va fer-se molt més polèmic a principis d’any arran de la visita que el Papa Francesc va fer a Xile, arran de les denúncies i manifestacions de les víctimes, recollides pels mitjans de comunicació nacionals.
Per apaivagar el clima d’indignació, la premsa de Xile, citant fonts clericals d’aquell país, deia que el capellà tortosí podria ser nomenat bisbe (a petició de laics i de congregacions de jesuïtes, franciscans i salesians), o fins i tot Nunci del Vaticà a Xile; mentre que altres ho descarten perquè no ha fet carrera diplomàtica. De moment però continua a Roma, i almenys un cop al mes també a la seva ciutat, Tortosa, on també dona missa.
Del seu perfil els mitjans xilens asseguren que “el Papa confia plenament amb ell” perquè “és lleial al projecte que representant Francesc al combinar qualitat que el Papa busca: honestedat, capacitat de treball i de servei, sense estar per les aparences i atent al tema pastoral, és a dir, amb ànima de pastor”.
