D’ençà que un turista alertés de l’existència d’un cadàver d’un dels braus, un grup de voluntaris porta menjar a l’illa per alimentar-los. L’escena que hi van trobar va ser esgarrifosa, ja que van trobar un altre exemplar mort i la vintena de bous que hi ha estan en condicions deplorables. Per fer front a aquesta situació, els aficionats als bous i voluntaris reclamen a l’administració que se’nfaigue càrrec.
El director dels serveis territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Ferran Grau ha explicat que “entomem aquest problema, que és un problema que ve des de fa temps i és molt complex en què intervenen molts agents socials. Llavors parlarem en tots aquests agents socials, posar damunt de la taula les possibilitats que hi hagi per buscar l’estratègia més adequada i veure si podem acabar en aquest problema”. Grau ha afegit que “no s’ha d’oblidar que es tracta d’animals braus i, per tant, són de dificil gestió al mig d’una illa, la qual cosa fa que el context sigue molt més complicat; però intentarem arribar a un protocol d’actuació consensuat”.
Agricultura estudia tant mantenir-los a l’illa com traslladar-los a una altra ubicació, però des de l’associació Progat Deltebre apunten que la millor solució seria que es quedessin allí, ja que “és casa d’ells i és un santuari. Volem que sigue això, un santuari que estigui ben protegit, que no hipugue vindre qualsevol”, ha apuntat Saray Segarra, presidenta de Progat. En aquest sentit, reclama a l’administració que alimente als braus, sobretot a l’estiu quan la sequera és més forta. Des d’AnimaNaturalis, entitat que va denunciar la precària situació dels braus el 2012, també creuen que el millor seria alimentar els animals i esterilitzar els mascles. Així ho ha afirmat a l’ACN, La directora d’AnimaNaturalis a l’Estat espanyol, AïdaGascón.
Ximo Martí, president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, ha apuntat que és responsabilitat de l’administració alimentar els braus. En declaracions a l’ACN, Martí assegura que ells hi anaven a portar menjar als animals “cada dos, tres setmanes o a vegades anàvem un cop al mes per portar palla”. Però destaca “nosaltres no tenim per què cuidar aquests animals, perquè són de l’administració i aquesta no aporta ni ajudes ni solucions”.
L’antic propietari dels bous, el ramader Pedro Fumadó, tampoc vol que abandonin l’illa.
Explica que la Generalitat ha d’assumir el manteniment dels animals com fa amb els cavalls de la Camarga. L’any 1995, la Generalitat li va requerir que els retirés de l’espai que havia estat declarat com a PEIN i les pastures estaven prohibides. Però llavors va negar a emportar-se’ls pels elevats costos del trasllat. Cap a l’any 2005, finalment, va acceptar retirar uns quants exemplars i deixar a l’illa un petit grup, a petició del parc natural del delta de l’Ebre, perquè controlessin el sotabosc. Els animals es van acabar reproduint i, en aquests moments, són els seus descendents els que poblen l’illa. Segons va explicar a l’ACN, l’administració “té l’obligació moral de donar-los menjar, no matar-los perquè seria un crim”. “Són patrimoni de l’illa del territori. Alimenten els cavalls i animals Illa de Buda o la reserva de Sebes. Són cavalls provinents de la Camarga francesa, no autòctons, el bou sí”, argumenta el Fumadó.
Des del departament d’Agricultura preveuen convocar una reunió aquesta setmana per tal de trobar una solució definitiva. Afirmen que és un cas complexe perquè a més, la competència administrativa d’aquest espai fluvial és estatal, concretament de la Direcció General de Costes de Medi Ambient, amb qui també manté contactes per avançar en la línia de trobar una solució.
