Aquest hivern ja hem tingut moltes hores de curtaïlment (aturar l’energia renovable perquè encara no electrifiquem prou els consums energètics). Una paradoxa perquè falta molta electricitat per substituir els combustibles fòssils ( petroli i gas ) que encara constitueixen el 75 % dels consums totals d’energia al nostre país. És a dir, hem de multiplicar per tres els consums elèctrics
Per tant, hem de guardar electricitat quan és barata i usar-la quan sigui cara i coneixem dues tecnologies molt eficients: les bateries que aprofitem el 90% de l’electricitat que prèviament els hem introduït i l’aigua embassada.
Les bateries ja estan vivint un gran creixement degut a l’extraordinària caiguda de preus. I encara el viuran més durant els propers anys perquè la normativa sobre bateries les equipararà a la generació i es podran formar comunitats energètiques compartint l’energia emmagatzemada en bateries. Espanya compta ja amb 124,5 MW de potència instal·lada en bateries i la cartera de projectes supera els 9.000 MW repartits en 560 projectes.
Però necessitarem encara molta més potència d’energia emmagatzemada per atendre demandes industrials de grans generadors elèctrics com parcs solars i eòlics i consumidors electrointensius com centres de dades, Indústries químiques o metal·lúrgiques, ajuntaments o museus de consums 24x7x365.
Per aquestes grans demandes però sobretot també per estabilitzar les xarxes elèctriques i evitar disfuncions i apagades com la que vam viure el 28 d’abril de l’any passat necessitarem l’altra gran tecnologia d’emmagatzematge que és l’aigua que compta amb avantatges clars ambientals, de quantitat que pot emmagatzemar i d’anys de durada.
A les Terres de l’Ebre tenim la sort que està en fase d’estudis i tràmits molt avançats el Projecte GIRA de bombeig hidràulic que serà capaç en una primera fase d’emmagatzemar 1,3 Gw de potència als municipis de La Fatarella, Riba-roja, Ascó i Flix. Un projecte amb circuit tancat que per tant no consumirà aigua mentre estigui operant i amb unes conduccions totalment soterrades. Serà important durant els tres anys de construcció amb puntes de més de 1.000 persones treballant però sobretot perquè convertirà les nostres terres en les úniques que podran disposar a Catalunya d’energia renovable totes les hores del dia, terrenys industrials que els ajuntaments ja estan preparant, aigua i subvencions dels Fons Nuclears.
Aquest i altres projectes es plantegen, a més, amb la voluntat per part de les empreses de col·laboració amb els ajuntaments i amb la Generalitat fins i tot amb l’entrada en l’accionariat. Hem de treballar tots plegats perquè aquests processos de participació social es duguin a terme de forma que quedin superades etapes anteriors en què dèiem que aquí generàvem l’energia que donava riquesa i llocs de treball lluny de les nostres terres.
I treballar perquè tot es faci amb transparència, amb informació de cada un dels passos i dels objectius, amb respecte al medi ambient i procurant que els llocs de treball siguin preferentment per la gent de la nostra terra. Estic convençut que la gran majoria de la població estem disposats a participar activament i de forma exigent per fer les coses bé. Un dels principis de la transició energètica és el de l’empoderament de la ciutadania. I això en aquesta ocasió és possible. No podem deixar passar aquesta oportunitat.
Els territoris que tenen futur són aquells que tenen energia i aigua i nosaltres la tenim i la tindrem. I l’emmagatzematge és indispensable i ens atorga nous factors competitius per créixer.
Xavier Sabaté
Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES)
