Aquest dimarts es complien 14 setmanes de concentracions setmanals a la porta de la cafeteria de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa per a reclamar tant la construcció d’un nou equipament sanitari modern com l’ampliació de l’actual, després que les obres ja iniciades per donar-li una nova empenta quedessin aturades ara fa 160 dies davant la troballa de restes arqueològiques. La convocatòria parteix de la Junta de Personal, però avui s’hi ha sumat també la Junta Facultativa del centre de cara a poder explicar les seves impressions de l’acord anunciat la setmana passada pel delegat del govern, Joan Castor Gonell, per reiniciar els treballs un cop harmonitzades les necessitats tant de Patrimoni com del Departament de Salut. En essència, mantenir serveis però renunciar a alguns espais per tal de garantir el manteniment de les troballes. El manifest llegit pels representants dels treballadors (una litúrgia que ha servit per a mantenir informats a la ciutadania durant tres mesos) ha servit per a reclamar “celeritat” en el desenvolupament pràctic de les solucions anunciades. “Exigim terminis clars i transparents”, es podia escoltar.
“Advertim -afegeix el manifest- que el temps d’estiu que ve ara no ha de ser motiu de retard de res. L’ampliació de l’hospital és un projecte urgent que requereix una atenció constant i sense interrupcions. Exigim terminis clars i transparents. Cada dia que passa sense avançar, i ja en van 160!!!, és un dia més que la salut de la gent de les Terres de l’Ebre es veu amenaçada i menystinguda”.
“Estem esperant una nova licitació, o no, perquè comencin les obres a finals de l’any o principis del vinent, o no (…) Confiar ja no és una paraula adequada”
Per la seva banda, i en atenció als mitjans de comunicació, la Junta Facultativa s’expressava per la boca del cap de servei d’Urgències, Manel Martínez. “A les Terres de l’Ebre el que cal des de fa molts anys és un hospital nou. Però la situació és tan crítica que necessitem una ampliació fins llavors. És imprescindible per atendre els pacients de les Terres de l’Ebre amb la mateixa qualitat que fins ara. No fer-la significaria una falta d’equitat per a tot el territori”.
Aquestes són certeses immutables. I a partir d’aquí, tot són previsions. “Estem esperant una nova licitació, o no, perquè comencin les obres a finals de l’any o principis del vinent, o no. Tant nosaltres com les forces socials de l’Ebre farem pressió perquè tot això es faci com més aviat millor. Perquè a més, ja tenim problemes per a dotar a l’hospital no ja d’infraestructures, sinó de personal. Cada cop som menys atractius. Els professionals se’n van i estem tenint ja problemes per a cobrir guàrdies, serveis, fer les intervencions, donar les visites… El resultat serà que la gent de les Terres de l’Ebre estarà pitjor atesa i haurà d’anar fora”. Ja s’han donat els primers casos “Si no tenim la tecnologia que està a l’abast de tota la resta de catalans, els professionals no voldran venir aquí perquè no hi haurà creixement a les seves carreres. Urologia, ara mateix, està amb l’aigua al coll. Però hi poden haver més serveis afectats. Haurem d’anar fora de les Terres de l’Ebre, amb tot el que això significa. No és tan fàcil anar que et tractin, curin i diagnostiquin a Tarragona o Barcelona”.
Martínez no vol ni sentir parlar, arribats a aquest punt de tenir confiança amb les estimacions fetes per polítics. “Confiar ja no és una paraula adequada. Al principi ho vam fer, i la primera pedra del nou hospital que s’havia de fer fa vint anys a Ferreries està podrida. No confiem pràcticament en ningú. Ara ens diuen que faran aquestes obres. Perfecte. Però estarem aquí cada dimarts fins que veiem que aquestes obres es fan. I després continuarem reivindicant la construcció d’un hospital nou. És imprescindible. Hem de ser constants. No podem deixar que s’oblidin de nosaltres”.
I arribats en aquest punt, Martínez lamentava la manca d’informació procedent del govern (“només ens hi comuniquem a través del delegat del govern”) i aprofitava per llençar un dard enverinat cap a la Plataforma per a un Nou Hospital: “Ells sí que en tenen. Però tampoc semblen molt efectius perquè no els veig aquí avui”. La importància de les restes ha estat també un motiu de queixa subtil. “El patrimoni en aquestes terres no sempre ha estat mai cuidat com hauria d’haver estat. I ara precisament han aturat aquestes obres. Bé, ho entenem, Ara sembla que es pot reconduir l’ampliació per fer-ne una de parcial. No és l’ideal, però com l’urgent va abans que l’important, ens hi adaptarem”.
