VOX és, a dia d’avui, i especialment a Catalunya, el partit polític que concentra els seus suports en un perfil sociodemogràfic més determinat: els votants d’entre 18 i 40 anys, especialment homes. De fet, és el guanyador absolut entre els homes joves d’entre 18 i 34 anys. O, el què és el mateix, no hi ha cap altre partit que concentri tant els seus suports de forma tan significativa en un target determinat.
Es tracta, no per casualitat, del segment de població que més consumeix les xarxes socials, també a l’hora d’informar-se. Però aquesta escletxa que intuïm, entre la generació Z (els nascuts entre 1997 i 2012), la mil·lenial (nascuts entre 1981 i 1996)… i la resta de generacions, va molt més enllà de la caricatura de només les xarxes socials i la tecnologia, per molt importants que aquestes siguin.
Dues dades o percepcions que aprofundeixen en aquesta escletxa (objectiva o autopercebuda): Per una banda, les pensions mitjanes que ingressen els pensionistes avui, superen els salaris mitjans de les persones de la franja més jove (1.700 vs. 1.600 euros mensuals, de mitjana). I, en segon lloc, especialment entre els homes joves, els estudis qualitatius ens mostren que perceben un sentiment “d’empitjorament relatiu” respecte als drets adquirits per part de les seves companyes dones. O el què és el mateix, la situació relativa i drets de les dones ha millorat, en els darrers anys, més que no pas la dels homes, fet que pot contribuir a generar aquesta sensació subjectiva “d’empitjorament relatiu”.
Tot i així, cal posar en context el “pes” de cada cohort de població. És a dir, a Catalunya hi ha, actualment, menys persones d’entre 18 i 34 anys (per citar la franja de població exacta en la que, segons les enquestes, VOX és el guanyador absolut), que no pas persones majors de 65 anys (1,4 vs. 1,6 milions de persones), i on les dades de suport a la formació de dreta radical baixen per sota del 10%, enfront de suports d’entre el 15 i el 20% entre els votants més joves. A més, les persones grans solen participar, de mitjana 20 punts més sistemàticament en totes les eleccions. O si es vol, l’abstenció entre la població més jove és 20 punts superior a la de les persones majors de 65 anys, el col·lectiu més nombrós en termes absoluts, però també que més es mobilitza a l’hora d’anar a votar.
Però compte, els estudis de comportament electoral i sociològics ens mostren que, els comportaments, actituds i valors d’una persona en l’adolescència, generen un cert “efecte arrossegament” quan es fa més gran. I això fa que les escletxes que detectem entre les persones més joves, no només no les puguem ignorar, sinó que ens interpel·len a abordar-les de forma urgent i decidida.
