El Govern i els Comuns presentaran dilluns al Parlament una proposició de llei que permetrà convertir oficines, hotels i locals comercials en habitatge protegit sense necessitat de modificar el planejament urbanístic. La norma inclourà altres vies per augmentar l’oferta d’HPO, com incrementar fins a un 20% l’edificabilitat, alçar noves plantes o subdividir immobles per crear nous pisos. Les mesures seran voluntàries, tindran una vigència de quatre anys i es podran aplicar en uns 270 municipis. Segons els càlculs del Govern i els Comuns, podrien permetre generar entre 15.000 i 20.000 habitatges durant aquest període. A més, tots els nous immobles que es construeixin s’hauran de destinar a residència habitual i permanent.
Govern i Comuns han presentat conjuntament la mesura en una roda de premsa a Mollet amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach.
La consellera Paneque ha remarcat que la iniciativa és un «exemple clar» de la voluntat del Govern d’intensificar els esforços per obtenir habitatge de protecció oficial en llocs on «fins ara no era possible». Els nous pisos seran només per a ús residencial i sempre amb règim de protecció oficial.
Albiach ha remarcat que la proposta de nova llei és «innovadora» i suposa un missatge cap al sector privat: «No es poden rentar les mans davant de la crisi salvatge d’habitatge», ha advertit. En aquest sentit, la presidenta del grup dels Comuns ha apuntat que «totes les mans són imprescindibles» per fer augmentar el parc d’habitatge públic.
La proposició de llei sorgeix de l’acord entre el Govern i els Comuns pels pressupostos del 2026 i es tramitarà pel procediment d’urgència extraordinària, que redueix una quarta part els temps. La voluntat és que les mesures, de caràcter temporal, es puguin aplicar tan bon punt entri en vigor, tot i que el PSC i els Comuns necessitaran el suport d’altres grups parlamentaris per aprovar la norma.
En aquest sentit, Paneque ha remarcat la voluntat que la mesura estigui llesta a finals d’any. Així mateix, la consellera ha remarcat que confia que ERC hi doni suport.
Una de les principals novetats serà permetre convertir en habitatge protegit sòls i edificis destinats actualment a oficines. La mesura també inclourà edificis hotelers i aparcaments privats en alçada i, en aquests casos, almenys la meitat de la superfície construïda s’haurà de destinar a HPO.
La llei també obrirà la porta a convertir locals comercials de planta baixa en habitatge protegit, sempre que tinguin una superfície mínima de 50 metres quadrats. En aquest cas, però, la mesura no es podrà aplicar directament i requerirà un acord previ de l’ajuntament. D’aquesta manera, els municipis podran decidir on permeten aquests canvis per evitar que la transformació de locals afecti els eixos comercials.
Un 20% més d’edificabilitat
Una altra de les mesures permetrà augmentar fins a un 20% l’edificabilitat per construir HPO en determinats edificis i terrenys. També es podran afegir plantes en immobles que ja hagin esgotat la superfície que poden construir, però que encara tinguin marge d’alçada. Les noves plantes, però, no podran superar l’alçada real dels edificis del costat.
La proposició també permetrà dividir immobles per obtenir nous habitatges protegits, incloses les cases unifamiliars, i convertir despatxos en HPO. En cas de subdivisió, els nous pisos que es creïn seran protegits, mentre que, si hi ha un canvi d’ús, tota la superfície transformada haurà de tenir aquesta qualificació.
El paquet es completa amb la possibilitat de construir habitatge protegit en parcel·les que actualment no compleixen les condicions mínimes d’edificació, sempre que els nous pisos compleixin els requisits d’habitabilitat. La proposta també flexibilitza les càrregues urbanístiques per facilitar que les colònies tèxtils es puguin reordenar i destinar a habitatge.
Un informe cada dos anys
Les mesures tindran caràcter voluntari i, per fer seguiment del seu èxit, el Govern farà un informe cada dos anys dels habitatges aconseguits amb l’aplicació de la norma. L’estimació inicial és que amb la nova llei es puguin arribar a construir fins a 20.000 habitatges de protecció oficial nous en quatre anys.
La llei també establirà que els nous habitatges construïts a partir de llicències sol·licitades després de la seva entrada en vigor s’hauran de destinar a residència habitual i permanent, sigui per a ús propi o familiar o mitjançant un contracte de lloguer de llarga durada.
