El concepte “shadow cabinet” (o govern a l’ombra), va aparèixer al Regne Unit dels anys 20 del segle passat. Un partit cada a dia més a prop del govern de Downing Street (que tindria per primer cop un resident laborista el 1924) volia reforçar la seva percepció com a alternativa i credibilitat per aconseguir després la victòria a les urnes.
Però, i això no és menor, en aquella època, la House of Commons (l’equivalent al nostre Congrés dels Diputats) tenia, ni més ni menys que 707 diputats, i aquesta figura del govern a l’ombra servia també per donar un major rol / protagonisme / visibilitat a alguns d’aquesta infinita llista de legisladors. Més encara en un sistema electoral, el britànic, amb circumscripcions uninominals, i on la popularitat d’un candidat a cada districte esdevé clau.
Però traslladat aquí i un segle després, l’exemple més recent que trobem és el del “Govern Alternatiu” de Salvador Illa, presentat el juny del 2021, i que va tenir recorregut fins a les eleccions del maig del 2024. És l’únic cas recent de la creació d’aquesta estructura, que no trobem ni en l’àmbit espanyol, ni a cap altra comunitat autònoma. Llavors, per què ho va crear Salvador Illa? Per 3 motius molt concrets que veurem a continuació:
Responsabilitat i rendiment de comptes. Més que buscar donar visibilitat a uns diputats/des per sobre d’uns altres (no hi va haver una priorització comunicativa sistemàtica dels membres d’aquest “gabinet”), el primer motiu era el d’assignar una responsabilitat (i feina i obligacions) temàtica a un grup de diputats/des, no només parlamentària, sinó també i sobretot, d’agenda, activitat, reunions, trobades, interlocució amb el sector corresponent… I tot això, amb un sistema de rendiment de comptes o de “bolcatge” d’aquest ‘feedback’ rebut a nivell intern de partit. De fet, una estratègia similar la va utilitzar Convergència Democràtica en la precampanya del 2008/10.
El Govern Alternatiu permetia arribar allà on no podia arribar el PSC. O dit d’una altra forma, la creació del logotip “Govern Alternatiu”, amb una tipografia i colors específics (amb el blanc com a color omnipresent), servia per ser present allà on aquesta nova marca / imatge corporativa / colors (neutral i amb un menor efecte rebuig que el PSC), podia ser més útil. En les visites a determinats municipis, amb determinats representants sectorials, líders, temes, etc., s’utilitzava aquesta imatge, mentre que en altres, s’emprava la del PSC. En funció del territori, el sector, els oradors…
3 anys, 3 mítings per setmana. Una de les claus de la victòria de Salvador Illa a les eleccions del maig del 2024 seria el manteniment, durant 3 anys, d’una agenda de 3 mítings per setmana (actes públics, convocant mitjans de comunicació, amb públic assistent, retransmissió en directe via xarxes socials, i amb posada en escena i producció personalitzada). Alguns d’ells amb “imatge de marca” del PSC, altres amb la Fundació Rafael Campalans (color blau cel), i altres amb la imatge del Govern Alternatiu (blanc).
De fet, tant consens hi ha sobre l’èxit d’aquesta estratègia que, just començar l’actual legislatura al Parlament de Catalunya (estiu del 2024), un dels partits / grups parlamentaris ara a l’oposició va anunciar la creació d’un “govern alternatiu”, però un any després, no hi ha notícies al respecte.
