Al rector de la URV des del 2022, Josep Pallarès, no fa falta explicar.li els detalls del debat existent sobre l’estat de la salut pública a les Terres de l’Ebre. Nascut al Perelló el 1967, fa menys d’un any va haver de portar al seu pare per a que fos operat a l’Hospital Verge de la Cinta. Té, per tant, un discurs construït en base a experiències acadèmiques i a peu de carrer. I la universitat ha acabat esdevenint un aliat clau per a poder sortir de la involució en els serveis que pateixen les Terres de l’Ebre. El repte és considerable, i la prudència i els índexs de qualitat són preponderants en qualsevol decisió que es prengui des de la URV de cara a avançar en els dos projectes pendents en l’actualitat: la implantació dels estudis de medicina al Campus Terres de l’Ebre i la consecució del segell d’Hospital Universitari per al Verge de la Cinta. I és en aquest darrer capítol en què Pallarès avança una novetat que pot esdevenir clau per a revertir dinàmiques: “Si tot va bé, en el Consell de Govern de la URV de la setmana vinent elevarem al govern de Catalunya la proposta perquè el Verge de la Cinta sigui reconegut com a Hospital Universitari. S’havia fet un informe previ per part dels agents de salut de Terres de l’Ebre i ara la Universitat se l’ha fet seu i l’hem acabat de completar”.
Pregunta.- Des de la URV estan ampliant ara els estudis de Medicina a Reus. Això és incompatible amb la possibilitat que hi hagi destinació econòmica per a una nova facultat a Tortosa?
Resposta.- És que formulat només així no és cert. El que s’ha fet a l’actual Facultat de Medicina i Ciències de la Salut són dues actuacions en paral·lel.
La primera va venir donada per una petició del Ministeri per incrementar els alumnes. Aquest augment portava associada una aportació econòmica. Per tant, això no afecta la resta de dinàmiques de funcionament.
I l’altre projecte l’estem treballant amb el Govern de la Generalitat. Es tracta del trasllat de l’actual Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, situada al centre de Reus, al Campus de Bellissens (al costat de l’Hospital Sant Joan de Reus). Això també és un projecte per si sol, que té una magnitud econòmica important. Estem parlant, previsiblement, d’uns 80 milions d’euros, que haurà de tindre, i parlo en futur, perquè això és un projecte que encara estem treballant ara, el seu finançament ad hoc i concret. Per tant, si no hi ha aquest finançament addicional o específic per a aquest tema, no hi haurà trasllat.
Amb això vull dir que qualsevol actuació que es fa dins de la universitat no interfereix amb la resta d’activitats que tenen lloc a la universitat. Es tracta de buscar més recursos o recursos addicionals per fer accions concretes. Per exemple, quan es va fer l’increment d’alumnes d’infermeria va haver-hi una dotació específica per part de la Generalitat, tant en professorat com en infraestructures, per ampliar les places, algunes de les quals van anar al Campus Terres de l’Ebre. També ens va permetre obrir a Vilafranca o ampliar les places que s’ofereixen a Tarragona.
La política des de la URV no és desvestir un sant per vestir-ne un altre, sinó que sempre que fem coses addicionals el que busquem, o el que necessitem, és que hi hagi un finançament específic i addicional per aquella acció concreta. Per exemple, quan a Terres de l’Ebre hem posat plaques solars per generar autoconsum elèctric ha estat perquè vam disposar d’uns diners que van vindre específicament per a aquesta actuació i han permès, a escala d’universitat, fer aquest desplegament.
Per tant, no es pot dir que si fem una cosa, no en farem una altra. I pel que respecta al Campus Terres de l’Ebre, hi ha dues actuacions molt concretes. La primera és aconseguir que l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta sigui hospital universitari. I això independentment de si es tracta de l’actual o del futur hospital. Aquí no hi entrem perquè aquest tema és una decisió que depèn del Departament del Salut i no pas ni del Departament de Recerca i Universitats ni de la Universitat la Rovira i Virgili. I la segona qüestió és la implantació d’aquests estudis al Campus Terres de l’Ebre.
Amb tot això el que vull dir és que sempre que fem un projecte el pensem en globalitat, no com una peça aïllada. Estem parlant d’aquest conjunt d’activitats al voltant de la Medicina i Salut per part de la URV que té derivades a Tortosa, Tarragona i Reus, i sempre ho estem fent de forma que no interfereixi amb el dia a dia de la resta d’actuacions programades.
P.- Suposo que el fet que hi hagi un Departament d’Universitats permet una interlocució amb l’administració. I suposo que això també fa més fàcil fer entendre la necessitat que hi ha des del punt de vista del territori perquè hi hagi una implantació d’aquests estudis. Ara bé, tot això requereix, com vostè ha dit, un finançament. De quin finançament estaríem parlant? Quant costaria?
R.- Hi ha moltes formes d’arribar al govern. Evidentment, jo com a rector tinc fil directe amb la consellera Núria Montserrat, com no podria ser d’altra forma. I la consellera sap de primera mà quin és el posicionament de la Universitat Rovira i Virgili en cadascun dels aspectes que ens ocupa. I a la inversa, jo també sé de primera mà les expectatives que pot arribar a tindre la Generalitat en cadascun dels projectes. Per tant, compartir aquesta informació ens ho fa tot més fàcil. Però també ha de quedar clar que aquest és un projecte de país, no exclusivament de la URV o del govern de Catalunya. I així ho va deixar clar el president, Salvador Illa, quan va venir a Tortosa per a pronunciar la conferència ‘Catalunya lidera’ el passat mes de maig.
I arribats en aquest punt, és important que tots els agents, socials, polítics, econòmics i institucionals facin arribar aquesta voluntat al govern. No només la universitat, perquè no és només la universitat la que demana fer això. L’important és fer entendre que el que fa la universitat és donar resposta a una necessitat popular ja existent. Nosaltres no generem el debat, però entomem el repte i fem el que sigui possible.
Ara estem fent des de la URV la valoració econòmica. I també tenim estudiat què cal per a concretar el Verge de la Cinta com a Hospital Universitari. Això últim ja ho tenim bastant avançat. De fet, si tot va bé, en el Consell de Govern de la URV de la setmana vinent elevarem al govern de Catalunya la proposta perquè el Verge de la Cinta sigui reconegut com a Hospital Universitari. S’havia fet un informe previ per part dels agents de salut de Terres de l’Ebre i ara la Universitat se l’ha fet seu i l’hem acabat de completar.
p.- De quin recorregut estimat estem parlant?
R.- Tenint en compte els tràmits administratius que siguin necessaris, jo compto que en un termini d’un any podríem tindre per al Verge de la Cinta la consideració d’Hospital Universitari. Penseu que portem pràcticament dos anys treballant en això, amb l’anterior delegació del govern i amb l’ICS. Una de les primeres visites que vaig fer com a rector, i ara fa pràcticament tres anys, va ser a l’ICS a Tortosa, per explicar-los i manifestar-los la voluntat de tirar aquest projecte endavant. De fet, ho portàvem a la campanya electoral (a la rectoria de la URV). Per tant, no és que sigui una cosa inventada. Senzillament, és que estem treballant en aquesta línia i ara ens ho comencem a creure una mica tots. En conseqüència, la peça d’Hospital Universitari està ben encaminada.
L’altra peça és la implantació d’estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre. I el que han fet des de la facultat ha estat un estudi de necessitats. És a dir, què implicaria garantir un desplegament, des de primer fins a sisè, de cinquanta alumnes. Això ha requerit avaluar requisits en l’àmbit de laboratoris, d’infraestructures i de professorat. I ara, un cop tenim aquestes necessitats identificades, el que estem fent és valorar-les econòmicament.
Però aquí hi ha dos nivells per tirar endavant. Hi ha un primer nivell que és purament econòmic, que encara no tenim tancat. Penseu que aquí hi haurà una part, i dic això simplificant molt, que abasta del primer any fins al tercer d’estudis en què l’activitat es planifica al Campus Terres de l’Ebre. En aquest cas estem parlant de l’activitat acadèmica estàndard. I, d’altra banda, de quart a sisè es faria a l’hospital, sigui de Tarragona, Reus o Tortosa. Aquesta és la part més assistencial.
Llavors, el que estem identificant és els laboratoris i les infraestructures que fan falta per desplegar tot el pla d’estudis. És a dir, quines modificacions i adaptacions caldria fer. Cal pensar que ja es va dissenyar el Campus Terres de l’Ebre perquè poguessin haver-hi els laboratoris que en diem humits, amb elements en líquids. Ara bé, una cosa és que l’espai per al microscopi ja hi sigui -al capdavall, es tracta de posar-ho allà i punt final- i l’altra és identificar quins laboratoris es necessiten i quins anirien al Campus Terres de l’Ebre i quins a l’hospital. Per mi, ja ho dic ara, és indiferent que sigui a l’hospital nou o sigui a l’hospital ja existent.
A més, cal tenir en compte també que necessités tota una logística i una infraestructura afegida. Per exemple, hi ha d’haver una morgue. Això no està dissenyat i hem de veure com podem incloure-ho dins de l’edifici actual.
La segona part que també contempla l’estudi de necessitats és quin hauria de ser el desplegament de recursos humans. Quantes persones farien falta en l’àmbit de PAS, Personal Tècnic de Gestió, Administració i Serveis i en el capítol de professorat. En aquest darrer punt cal tenir en compte que hi ha dues categories. Hi ha la categoria, de nou simplificant molt, destinada a impartir classes de primer a tercer. En aquest cas serien professors universitaris més a l’ús.
I després parlaríem dels que fan falta per a cobrir la forquilla de quart a sisè, que són tots els professors vinculats a temps complet. Després hi ha els associats, vinculats o no, però és el que em preocupa relativament menys. Heu de tenir en compte que entrar com a professor a temps complet en l’àmbit universitari és més complicat perquè necessites persones amb un cert currículum, una certa trajectòria que no s’improvisa. El que estem fent és, de fet ja vam començar a fer-ho fa temps, és intentar identificar aquelles persones que podrien disposar, o que ja la tenen l’acreditació el dia d’avui, de les condicions per a poder ser titular d’universitat o agregat. I dins d’aquest camp hi entren també aquelles persones que ja estan amb la tesi doctoral feta i que, per tant, els falta menys temps per poder arribar a tenir aquesta acreditació de titular d’universitat, o bé de persones que encara no ho estan fent, però ja estan dins de l’àmbit sanitari. És a dir, que són professionals en exercici.
És important fer entendre la necessitat de ser capaços per a captar professionals. Una persona que sol·liciti la plaça per anar al Verge de la Cinta, o a Móra, o a Amposta, si és hospital universitari, voldria dir que la seva carrera professional, més enllà de la meva especialitat mèdica, serà acompanyada per una trajectòria acadèmica. I això és un plus. Per tant, el fet que sigui hospital universitari i el fet que hi hagi estudis de medicina, directament o indirectament, sí que serà un element important per captar professionals, que d’altra forma s’ho pensarien més.
En resum, estem intentant identificar quantes persones tenim acreditades o tindríem acreditades a mitjà termini per fer un pla de treball específic i garantir-ne l’acreditació en dos, tres o quatre anys. I això també ens permetrà identificar quines són aquelles especialitats en les quals no tenim, avui dia, algú que pugui ser acreditable a mitjà termini. Perquè no es tracta de tenir deu o vint especialistes i punt. El que cal és disposar d’un cirurgià, un oftalmòleg, un cardiòleg… Has de tenir totes les especialitats cobertes.
P.- De quants docents estaríem parlant?
R.- De quart a sisè estem parlant d’una vintena. No és la xifra, que és important, com el fet que a més a més has de tindre representades totes les especialitats. Per tant, no es tracta de comptar amb vint cardiòlegs o vint de primària. No. Has de tindre dos cardiòlegs, dos cirurgians, un de primària, i això és el que necessita un treball molt fi per a presentar-ho al govern. I fer-ho amb la rigorositat que ens caracteritza.
P.- La ràtio seria 50 alumnes per curs?
R.- No, a veure, el número de cinquanta és l’estudi inicial que s’ha fet per dimensionar, però en realitat vindrà limitat per les capacitats de la regió sanitària d’absorbir el rotatori de les pràctiques. Estem parlant del Verge de la Cinta, però també de l’Hospital de Jesús, del de Móra d’Ebre, del d’Amposta… Aquest serà el factor limitador.
P.- La implantació dels estudis a Tortosa té algun calendari?
R.- Jo sempre dic que nosaltres hem de fer les coses ben fetes. Fa tres anys que treballem en aquest tema i les passes es van fer una després de l’altra. Per a nosaltres l’important és la qualitat. No començarem un projecte, sigui el de Medicina a Tortosa, sigui el de Farmàcia a Tarragona o el de Física al Vendrell si no tenim assegurada la qualitat. Fer les coses ben fetes.
Pel que fa a medicina a Tortosa, estem parlant d’un projecte a mitjà termini. Això no vol dir que demà no puguem començar a fer ja les primeres instal·lacions, la primera adequació de laboratoris perquè quan puguem començar ja tinguem obres fetes. De fet, el projecte ens agradaria començar-lo així, que es pogués anar visualitzant.
El fet que ara portem a Consell de Govern la consideració d’Hospital Universitari no és casualitat. Això ho hauríem pogut portar pràcticament fa dos anys. Però llavors tindries el títol, el segell d’Hospital Universitari, però no hauria canviat res ni hauria portat cap valor afegit. Nosaltres ara veiem que té sentit comptar amb el reconeixement d’Hospital Universitari perquè veiem que hi ha una continuació del projecte, com és la implantació dels estudis. Per tant, és un sistema seqüencial. Que ens agradaria que fos tot de cop? Sí, si tinguéssim aquests vins professionals no estaríem parlant de quan pot ser. Hem d’anar amb la seguretat que els petits o grans passos que fem siguin irreversibles.
