Víctor Grau té un concepte en ment: “Salt qualitatiu”. Aquesta és una expressió reiterada en el transcurs d’aquesta entrevista, en què repassa la seva acció de govern com integrant del tripartit format per la coalició Movem Tortosa-PSC i ERC. Segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa i primer secretari dels socialistes a la capital del Baix Ebre, es defineix com un home “pragmàtic”. Un altre concepte que ajuda a entendre la seva manera de fer política i personal. Se l’adivina també com un home sense pèls a la llengua. Però les necessitats d’això que els romans en deien la res pública moderen el seu ímpetu.
Grau és regidor de Joventut i Oci, Educació, Formació Universitària i Professional, Esport i Activitat Física, Acció Cívica i Comunitària i Festa del Renaixement. També és portaveu del grup municipal de Movem Tortosa.PSC. Tot plegat, unes primeres línies de currículum prou atractives per a una persona que va entrar en política a les eleccions municipals del passat 2023. Llavors era pràcticament un nadó dins de l’elenc de personatges que composen el dia a dia de la guerra de trinxeres municipal. Ara bé, té capacitat per aprendre ràpid. El que porta més malament és adaptar-se als ritmes administratius, que són tot just el contrari. “Jo sempre dic que porto la ciutat al cor, però sobretot en política l’has de portar al cap”, afirma, conscient de que la cursa de fons tot just acaba de començar.
Pregunta.- Dos anys de tripartit i estem apropant-nos al canvi de vara de comandament. Hi haurà nova negociació de cartipàs amb l’entrada de Mar Lleixà com a nova alcaldessa el gener vinent?
Resposta.- Bé, jo crec que ara, més enllà de plantejar els canvis estructurals que són obvis, tenim reptes importants que poden condicionar els acords futurs, com és la negociació pressupostària. A ningú s’escapa que estem a la meitat del mandat i que hem engegat projectes per mitjà d’una acció de govern de component col·lectiu. Però sí que és cert que els regidors tenen ascendència sobre els projectes i, per tant, crec que això serà determinant per decidir si hi ha o no modificació de cartipàs. Cal donar continuïtat als projectes i, sobretot, veure’ls finalitzats.
Perquè si alguna cosa m’ha sorprès de la política municipal són els tempos, tant administratius com d’execució, que de vegades s’allarguen massa. Em dóna la sensació que hi ha moltes possibilitats que t’encallis amb els ritmes de les exigències administratives i burocràtiques, de vegades depenents d’autoritzacions de tercers. Hem de ser capaços d’impulsar amb més celeritat, encara que de vegades la ralentització ve provocada per factors exògens que no tenen res a veure amb l’acció política. A mi m’agrada la immediatesa perquè sóc una persona pragmàtica i resolutiva, i de vegades en l’administració pública no tens aquesta capacitat.
P.- Com visualitzeu el final de mandat?
R.- Em centraré en les meves àrees. En relació a Esports, crec que han fet molt bona feina, que de vegades no es veu i que en matèria política no es posa de relleu. Però és molt important saber d’on es ve i, sobretot, determinar cap a on va. És a dir, cal determinar quines són aquelles necessitats en l’àmbit de gestió esportiva de la ciutat. I això passa per analitzar diversos vectors.
Un d’ells és la gestió de l’empresa municipal. Era necessari optimitzar-la, modernitzar-la i fer-la molt més eficient en termes econòmics, tècnics i de personal. Aquesta ha estat una feina que hem impulsat durant el primer any i, amb la incorporació de la gerència, ens ha permès fer un salt qualitatiu. Ara ja ens trobem en un punt molt òptim, tant pel que fa a la gestió econòmica com a la de personal i serveis. Pròximament també tindrem la licitació de les noves màquines i també un campus d’estiu amb un model renovat, amb incorporació de nous sectors de població. Per tant, a nivell d’empresa hem complert els objectius.
També hem completat un dels compromisos que vaig entomar personalment i des de la regidoria, com era la modificació de les bases de subvencions públiques vinculades a les entitats esportives. Hem fet un model superador, un model modernitzat, un model que s’adapta per programes de cara a facilitar la gestió administrativa de les entitats. És a dir, facilitar les subvencions, que han de ser un agent facilitador d’activitat, no una càrrega en la gestió burocràtica i la justificació. Nosaltres hem d’intentar posar totes les eines i totes les directrius possibles perquè les entitats puguen fer un salt qualitatiu. Si el fan les entitats esportives, el fa la ciutat.
En l’àrea de Joventut, i més enllà de les polítiques d’habitatge, hem engegat una sèrie d’accions dinamitzadores des de la regidoria. Una d’elles, tots els contractes programes que tenim amb la Generalitat de Catalunya, com seria l’Oficina Jove, també comarcal, tot el tema vinculat a l’atenció socialitària a través d’Ocells de Foc, etc. I alhora era necessari també donar-li un altre toc, que crec que és el que li correspon a la regidoria. Per exemple, calia visibilitzar molt més l’Oficina Jove. Els joves estan permanentment connectats a xarxes, però ens costava molt arribar als joves a través dels mateixos mitjans. Un element que no teníem diagnosticat i en el qual estem treballant.
Hem impulsat l’Oficina del Voluntariat, establint programes de voluntariat des dels centres cap a entitats socials, i això ens ha permès fer un salt qualitatiu a l’hora de visibilitzar tot el servei. Hem impulsat també l’oficina d’atenció psicològica juvenil, que és de recent creació, però que era un compromís tant nostre com amb la CUP.
I també engegarem una sèrie d’activitats més, com pot ser el Campus d’Estiu Juvenil, que serà per primera vegada iniciativa municipal. El col·lofó serà la zona d’oci de l’avinguda Lleida, que esperem sigui una realitat abans de finalitzar el mandat. Em consta que des d’altres àrees de l’ajuntament estan treballant en l’habilitació tècnica de la instal·lació.
P.- Vau aconseguir una cosa que va deixar amb la sang glaçada a més d’un, i és que Junts per Tortosa parlés bé de vostè en un plenari, en relació a la disponibilitat per a informar-los de l’estudi econòmic de les dues llars d’infants municipals. Una situació absolutament inversemblant al que és el clima polític d’aquest ajuntament…
R.- Sóc molt romàntic de la política. Crec que, més enllà de la situació actual que hi ha de polarització a l’esquerra, a la dreta, al centre i més enllà, perquè ja no sabem ben bé com es defineixen els actors, hi ha una sèrie d’objectius estratègics que haurien d’anteposar-se davant de qualsevol discurs, davant de qualsevol posició particular d’un grup municipal. I, per tant, amb tot allò que convingui, jo treballaré tant a la dreta com a l’esquerra per tal de demostrar a la ciutadania que la política és útil. Quan veiem els resultats electorals ens sorprenem del que està passant als carrers. La gent no creu en la política per què no la veu com una eina útil. Jo treballaré incansablement per canviar aquesta impressió i cercar la unanimitat en aquells projectes estratègics. I també ens cal ser capaços de garantir la continuïtat dels projectes més enllà dels mandats.
Jo crec que l’aprovació dels preus públics de la llar d’infants demostra una unanimitat en aquest projecte que, evidentment, ha impulsat aquest govern, però que és un projecte de ciutat, no és un projecte ni de Víctor Grau, ni de Jordi Jordan, ni de Marc Lleixà. Entre altres coses perquè els resultats d’aquest gran projecte els veurem no ara, sinó en 18-20 anys, quan aquesta canalla que ara passarà es faci adulta. Per tant, jo segurament no estaré aquí, però sempre em quedarà l’element d’haver fet una aportació, d’haver sumat a la ciutat i d’haver garantit el futur de la canalla de Tortosa en molts àmbits, des de la conciliació familiar fins a la garantia d’oportunitats i a la formació acadèmica o competencial.
P.- Heu parlat de renaixement de vida política, de renaixement de vida social, i tot portar a parlar de la Festa del Renaixement. És aquest un dels aspectes en què vostè podrà deixar una empremta més personal?
R.- Sí. Són 27 edicions i ja és una història llarga. En el moment en què passes la majoria d’edat en els projectes de ciutat cal fer un salt qualitatiu. Hem reordenat el programa, així com tota l’estructuració tècnica i econòmica. I la incorporació de la direcció tècnica és molt important. Perquè estem parlant d’un projecte estratègic en l’àmbit de la promoció de la ciutat, tant des del punt de vista de recreació històrica com turística en un mes clau com és juliol. Em sento molt còmode treballant políticament amb un acompanyament tècnic, amb aquelles persones que em diuen el que creuen i m’ho diuen de manera fidel i hi ha una escolta activa. És el mateix que em passa amb Tortosasport.
En el Renaixement s’ha fet un salt qualitatiu, però encara ens queda molta feina. En els propers anys si res podria desitjar més és poder tenir capacitat i recursos per desenvolupar un dels projectes que hem arrencat, com és la Fira del Temps. Jo crec que és la petjada que voldria deixar. Personalment i políticament crec que és segurament la línia a seguir. Amb la Fira del Temps volem generar, al marge o amb la Festa del Renaixement, un espai que conjugui la posada en escena de tots aquests promotors, de tots aquests actius de l’àmbit de la recreació històrica, i generar un motor econòmic a la ciutat, superador de la Festa del Renaixement, i que a més a més li atorga un tret qualitatiu.
P.- Desestacionalitzar la festa?
R.- Pel que fa al Renaixement no ens ho plantegem el canvi fora del mes de juliol, de moment. Si que és cert que hem fet un estudi, que presentarem en els mesos vinents, sobre l’impacte de la festa. L’any passat vam fer el qualitatiu relacionat en termes tècnics i l’any vinent farem el quantitatiu, centrat en l’econòmic. Jo el qualitatiu ja l’he vist, i sembla que no anem gens desencertats.
El que sí hem de veure és com creix la Fira del Temps i quines són les seves necessitats. Hi ha un element important que segurament és el factor clau, i és que els promotors segurament a l’estiu es troben en un moment d’auge molt gran pel que fa a aquest tipus d’esdeveniments. Per tant, primer hem de decidir com creix, quin tipus d’esdeveniment ha de ser, i quin recorregut té. No hem de córrer més del que toca, per córrer més no s’arriba abans. És una de les coses que he après en política, malgrat que la meva vida és molt accelerada. De vegades m’agrada molt prendre decisions amb celeritat. Ho continuaré fent, perquè qui no arrisca no pisca. Caldrà, doncs, veure quin encaix li donem a la Fira del Temps, tenint en compte ja des d’ara que també requerirà d’un suport econòmic important. Aquest serà segurament una de les qüestions que hauré de negociar en un futur amb el consistori.
P.- Sou el primer secretari del PSC a Tortosa. Quin és l’estat actual del partit a la ciutat?
R.- Bé, al PSC de Tortosa estem en un moment de construcció d’un nou espai polític i ciutadà. Veníem d’uns moments complicats. Evidentment, el conflicte nacional a Catalunya va generar dinàmiques pròpies del partit en l’àmbit nacional, però a Tortosa havíem de fer un salt qualitatiu en aquest mandat. Jo no crec amb la política del moment, instantània, sinó en la de llarg recorregut. I a ningú se li escaparà que sóc molt jove, i, per tant, crec que em queda molta vida útil en política. Sempre que la meva vida personal, professional i també política m’ho permetin, és clar.
Feta aquesta reflexió, crec que hem arrencat amb molt bon peu. Hem constituït una executiva nombrosa, amb perfils molt diferenciats, des de diversos sectors professionals i també en implantació a la ciutat. No em podria comparar amb l’actual equip del Barça, que, evidentment, guanya títols, però hem format un equip que té un futur prometedor. És un projecte que hem d’arrencar ara, que té ascendència al govern a través de la coalició, i que, per tant, haurem de veure com avancem en els propers mesos i en els propers compromisos electorals.
P.- Parleu de política a llarg termini, us veieu com a cap de llista?
R.- Jo crec que ara no és moment de parlar d’això. Segurament no estareu d’acord amb mi perquè queden dos anys de mandat i això hauria d’estar clar. Però jo crec que ara hem de fer una fotografia del moment a la ciutat, veure exactament en quin procés d’execució d’acció de govern estem i valorar també el nivell de relació. A ningú s’hi escapa, que, evidentment, hi ha un canvi d’alcaldia en un futur venidor, el dia 2 de gener del 2026, i veurem com encarem l’acció de govern en aquest darrer tram. Serà, per tant, a partir d’aquí quan haurem de decidir. El que no farem es escapolir-nos d’aquesta responsabiiltat.
P.- No hi ha res signat sobre repetir la coalició amb Movem Tortosa en els mateixos termes?
R.- No, per ara no. Jo no en tinc coneixement.
P.- M’agradaria que m’expliquéssiu per què hem de confiar en el projecte socialista Tortosa. I això tenim present que sou hereu d’un partit que ha governat aquesta ciutat
R.- No renego de tota la gestió que s’ha fet. Jo crec que la ciutat és un element mòbil i actiu, i per tant, quan et dipositen la confiança de governar et donen l’oportunitat de gestionar el dia a dia, planificar, i executar. I aquest és l’element que tinc clar. Jo sempre dic que porto la ciutat al cor, però sobretot en política l’has de portar al cap. Perquè és molt important. I de vegades, fins i tot, ser conscient que allò que avui penses i planifiques segurament, o no seràs capaç d’executar en la seva totalitat, o no seràs capaç de fer-ho en el marc del mandat actual. Però aquesta feina l’has de fer.
Per tant, jo crec que el que hem de fer és demanar a la ciutadania una nova oportunitat. Per exemple, en matèria esportiva tenim tasques importants. Una d’elles és acabar el que seria la planificació d’infraestructures amb la coberta del Temple; amb la coberta de la pista nova; amb el repte de poder impulsar la pista d’aletisme a Jesús; poder impulsar la reforma del pavelló de Ferreries, que tenim en projecte d’execució; també els vestidors del camp de futbol; afrontar també la substitució de les gespa del camp de futbol; impulsar millores al win, etc. Només en matèria d’infraestructures tenim molt a fer.
En Joventut cal seguir donant oportunitats als joves i ensamblar-los en els grans projectes de ciutat. I en matèria educativa tenim reptes importants. Tenim les llars d’infants, que les hem de posar en funcionament i els hem de donar garantia de futur. Tenim també tots els temes vinculats a la zonificació educativa: hem de fer front a una pèrdua poblacional que afecta en el dia a dia de la planificació educativa, amb el risc de perdre línies. Per tant, haurem de veure com encaixem el creixement poblacional i encaixar-lo amb la planificació educativa. Al capdavall heu de tenir en compte la casuística de Tortosa amb molta matrícula viva. També haurem de fer la planificació dels cicles formatius, intentar desencallar tot el tema de l’Escola d’Hoteleria, etcètera. I en matèria de Renaixement, el que deia abans, impulsar la Fira del Temps.
Si res queda clar, almenys en les àrees que a mi em pertoca dirigir, és que hi ha un projecte clar, hi ha unes directrius clares, els tècnics les saben, estan prioritzades. Això és el que podem oferir a la ciutadania de cara a les pròximes eleccions, en una formació en la qual jo hi pendré part.
P.- La construcció del nou hospital és una matèria de Fe?
R.- La Generalitat de Catalunya, amb l’acompanyament de l’ajuntament i dels serveis territorials afectats, han pres la decisió definitiva d’ubicar l’hospital a Sant Llàtzer. Una decisió definitiva que ens permet superar aquesta etapa. Si alguna cosa he après de política és que cal veure-la com un joc de la Game Boy en què hem d’anar superant nivells i pantalles. Per tant, aquesta l’hem superat.
Ara toca l’estudi funcional, la proposta de projectes, la redacció o la modificació urbanística pertinent i seguir avançant. I, sobretot, evitar autoflagellar-nos permanent, deixar d’intentar posar pals a les rodes entre nosaltres i centrar-nos només en les dificultats. Això el que fa és fer-nos molt petits com a territoris. I en la projecció de la imatge de les Tarres de l’Ebre cap a aquests òrgans decisoris com pot ser la Generalitat de Catalunya, aquestes coses no agraden gens. No perquè m’ho hagi dit el president, sinó perquè, lògicament, a mi on hi ha problemes no m’agrada anar-hi. Per tant, jo crec que hem de ser molt estrategues, hem de tenir altura de mires, hem de ser capaços d’anar junts i hem de ser capaços de defensar els interessos del territori, fet en el qual crec que hi ha quòrum absolut. Segurament, si li pregunto a la ciutadania si volen l’hospital amb 100 entrevistes, em diran que sí totes. Per tant, hem de rebutjar la politiqueria barata, no fer estratègia política amb l’hospital. Perquè crec que si fem això demostrarem molt poc al territori i seguirem fent créixer aquesta aureola que la política no serveix per res.
