Aquesta setmana llegia que Juanjo Rovira fa un pas al costat de la direcció del MIC, el torneig internacional de futbol base més important de Catalunya. Volia començar aquest article reconeixent el seu llegat. Juanjo ha elevat el nom de les Terres de l’Ebre arreu del món i ha estat sempre al costat de la gent d’aquí, confiant en els seus i ajudant-los a créixer. Ha estat un referent d’humilitat, exigència, treball i valors, aquells que ens defineixen com a ebrencs i que ell ha projectat amb orgull i discreció. Gràcies, Juanjo, per ser un mirall on mirar-nos.
Després de la meva etapa als Estats Units, la trucada de Josep Gombau em va portar a Hong Kong. Allà vaig viure una de les experiències més intenses de la meva trajectòria: competir amb el Kitchee a la Champions League i a l’AFC Cup. Gràcies al futbol vaig recórrer bona part d’Àsia oriental i del sud, descobrint cultures, maneres de viure i d’entendre l’esport, però sobretot, veient com arreu hi ha espai per al talent… si estàs disposat a adaptar-te.
La presència d’entrenadors espanyols arreu del món és massiva
La presència d’entrenadors espanyols arreu del món és massiva. No només és una prova del nivell que tenim, sinó també de la nostra capacitat d’adaptació. Ens entenen, ens contracten i, en molts casos, ens demanen liderar projectes de clubs, acadèmies o seleccions. Si fóssim dolents, simplement no ens voldrien. Però cal ser honestos: moltes vegades, marxem no només per ganes d’aventura, sinó per necessitat.
La nostra feina no és fàcil. I si fos fàcil, ningú ens necessitaria
Perquè la nostra feina, la dels entrenadors i preparadors físics, no és fàcil. I si fos fàcil, ningú ens necessitaria.
La precarietat, la manca d’oportunitats i la burocràcia ens obliguen a sortir. És la realitat. I no és una crítica amarga, sinó una constatació. De la mateixa manera que a Àsia he pogut veure com es confia en els professionals formats a casa nostra, també he comprovat com d’estrany és veure que, a casa, sovint ens costa molt més fer-nos valdre.
Un altre exemple és el mateix Josep Gombau. Ell, que ha treballat a llocs com Hong Kong, l’Índia, Austràlia o Anglaterra, representa el que som capaços d’aportar quan se’ns dona l’oportunitat: professionalitat, compromís i una passió enorme pel nostre ofici. És un altre nom que ha deixat empremta i que continua obrint camí als que venim darrere.
Aquesta etapa a l’Àsia em va confirmar una cosa: som més valuosos del que pensem. I, encara que sovint ens veiem obligats a marxar, també ho fem amb la dignitat de qui sap que té molt a oferir.
Joan Casanova Bertomeu
Preparador físic de futbol professional
