Quan em vaig presentar a l’alcaldia de la Ràpita, ho vaig fer empès per una il·lusió honesta: la de fer créixer el meu poble, la de projectar-lo amb orgull cap al futur. Alguns van riure, altres van posar etiquetes: “l’alcalde de l’hotel flotant”, em van dir. I jo sempre he pensat que és millor que et recordin per una idea valenta que per no haver-ne tingut cap.
Però en política, ràpidament t’adones que no n’hi ha prou amb la passió. La realitat és complexa: hi ha normatives, competències, límits legals, traves burocràtiques i, sovint, una lentitud desesperant en els processos. I, malgrat tot, he après que això no és un motiu per parar, sinó una raó més per persistir.
Després de dos anys al capdavant del govern municipal, puc dir que hem fet un pas endavant. I que la gent comença a notar-ho
Després de dos anys al capdavant del govern municipal, puc dir que hem fet un pas endavant. I que la gent comença a notar-ho. Els primers resultats són aquí: obres que comencen a transformar els carrers, projectes que deixen de ser paraules per convertir-se en fets. I, sobretot, una cosa que no es veu però es respira: la confiança. La percepció real que aquest poble avança.
Vaig aprendre que abans de somiar amb grans construccions o amb turisme de qualitat, cal tenir infraestructures dignes. Que el desenvolupament comença pel que és essencial. I que sense un poble preparat, endreçat i ben gestionat, no hi pot haver prosperitat duradora.
Per això, en lloc de renunciar, vam reconduir. En lloc de caure en la frustració, vam buscar nous camins: la potenciació de l’Institut de la Ràpita, la idea d’una escola d’hostaleria que valori el nostre talent gastronòmic, l’enfortiment de la formació professional com a eina de futur per a la nostra gent jove.
Em sento l’home més afortunat per tenir l’oportunitat de servir el meu poble
He dit alguna vegada —i no me’n desdic— que ser alcalde hauria d’implicar, abans, haver estat aturat. Saber què és estar a la base, entendre les necessitats reals, tenir empatia. Només així es pot governar amb responsabilitat i amb cor. I puc dir, sense cap mena de dubte, que em sento l’home més afortunat per tenir l’oportunitat de servir el meu poble. No hi ha sou, ni reconeixement, ni càrrec que pagui la satisfacció de sentir-te útil, respectat i estimat.
Sí, ser alcalde també és una responsabilitat enorme. A vegades sembla que qualsevol decisió et pot portar a una denúncia, que qualsevol moviment és risc. Però si deixem que la por governi, no avançarem mai. I jo, personalment, no he vingut a la política a tenir por. He vingut a construir, a transformar i a defensar aquest tros de país que tant estimo: la Ràpita i les Terres de l’Ebre.
Perquè crec, profundament, que tenim tot el potencial per ser referents. I mentre la gent em doni la confiança, jo continuaré caminant al seu costat. Amb il·lusió, amb compromís i amb la mateixa estima de sempre.
Xavier Reverté, alcalde de la Ràpita
