Les Terres de l’Ebre fa dècades que implementen un model mediambiental per al seu desenvolupament. No està planificat perquè no tenim encara Pla Estratègic de territori, però sí és cert que tres figures proteccionistes de pes, el determinen: la Reserva de la Biosfera, i els parcs naturals del Delta de l’Ebre i del Port, garants del compliment d’una extensa i exhaustiva normativa que emana de la Unió Europeu, i que té una llarg llista de lleis que cal complir (conveni Ramsar, Naura 2000, Zones Humides, PEIN, lleis del patrimoni, de residus i molts altres).
És un model desitjat perquè camina en la mateixa direcció que els nous temps, amb el canvi climàtic ja present i en l’horitzó dels pròxims anys. Però, com que afecta molt més del que creiem al dia a dir de les persones, cal denunciar que és també un model poc transparent. Els seus dictàmens sobre qualsevol mena de projecte no són coneguts fins que les prohibicions són efectives, i aquest debat avortat acaba molt sovint generant conflictes, perquè no està socialitzat com caldria.
L’últim exemple es va produir divendres passat a Deltebre, on se celebrava el Consell Rector del parc natural del Delta de l’Ebre, el més veterà i emblemàtic per haver superat ja els 40 anys, i pel seu simbolisme, ja que va significar un abans i un després, obrint les portes al canvi de model. Però un cop més, el debat es va fer a portar tancada per als mitjans de comunicació i per als ciutadans, i ni tan sols es van fer notes de premsa, abans i després de la convocatòria. Una circumstància incomprensible si tenim en compte l’abús i l’excés d’aquest tipus de comunicats que fan tots els ens públics sense excepció.
La conseqüència és que no saben què està passant, tot i que si sabem des d’EBREDIGITAL.CAT, a còpia de recollir les primeres opinions contrastades, que està passant alguna cosa important. Tant és així, que “ja s’està buscant un substitut per al director del parc natural”, com han informat el nostre mitjà de comunicació més de tres assistents al citat consell. Una operació que no serà immediata perquè aquesta decisió depèn de la consellera del departament de Territori (Sílvia Paneque), però que està a l’agenda de la legislatura perquè és una petició d’un bon grapat d’alcaldes del delta, si més no, amb l’alcalde de la Ràpita com abanderat.
Confiem que els responsables directes del tema ens informen, per no repetir el que ja va passar quan el relleu de Rafel Balada, quan en lloc d’un debat i uns raonaments serens, el canvi (precisament a favor de Francesc Vidal, el director ara qüestionat), només es va conèixer als mitjans en clau de polèmica. Com si al territori únicament sabem barallar-nos, i no arribar a acords i consensos. Els responsables directes d’explicar la situació als ciutadans són, més enllà de la consellera, el director dels Serveis Territorials, Miquel Alonso, el mateix director del parc, els alcaldes dels principals municipis presents al Consell Rector (Amposta, Deltebre i la Ràpita), i tots i cadascun dels membres del plenari del Consell Rector.
I òbviament també el president del parc, Dani Forcadell, una figura ara reforçada i no tan simbòlica com havia estat les primeres dècades. A ell també li cap reclamar que el parc natural del Delta de l’Ebre no sigue, bé l’únic, bé un dels pocs, que quaranta anys després d’existir, encara ni té Pla de Gestió, com obliga la llei a tenir. Perquè el model no es defineix únicament amb l’esperit o l’estil de la direcció, sinó amb documents i planificacions que siguen publicitades i acceptades per la majoria, cosa que mai hem conegut.